JORNADA 28 17/04/2016 16.45 h. Les Lloredes
Organyà: Ribó, Paulo (Fran 72’), Santi, Fortó, Ermen, Robert, Pau, Toni (Xixo 38’), Casanova (Jose Luis 66’), Oscar (Oriol 88’) i Toti (Sala 72’).
Alcoletge: Gerard, Mallol, Fufu (Lluís 83’), Mir (Nestor 66’), Falces, Robert, Horra (Alex 60’), Oriol, Xuso, Raimon (Miquel 66’) i Clariso.
Arbitre: Franch-Cabrerizo. T.G. Paulo, Ermen, Pau, Toni, Casanova, Toti / Mir, Robert, Miquel, Lluís, Alex.
Gols: 0-1 Robert 8’, 1-1 Pau 37’.
Era un diumenge que a priori havíem de sumar els tres punts, però del mal, el menor. Un empat amb el penúltim classificat que ho deixa tot igual que abans de començar el partit, ens mantenim a 5 punts del descens però amb una jornada menys per disputar. Sembla que ens volem abocar a la bogeria de les darreres temporades, que ho deixarem tot per decidir fins a la darrera jornada.
Onze de gala, amb el retorn de Pau i Toni al titular respecte la darrera jornada. Rigorós minut de silenci, en honor del Tonet, pare i padrí de la saga futbolera Fité.
El partit no pot començar pitjor. Als 8’, l’àrbitre xiula una falta protestada pels locals a la banda esquerra. Fufú la penja al primer pal i Robert la pentina, anotant el seu primer gol de la temporada. A tornar a remar contra corrent des dels inicis de partit, com molts altres diumenges. Quatre minuts mes tard, Pau avisa que serà l’amenaça de la tarda pels visitants, amb un tímid xut a les mans de l’exarbitre Gras-Escarp, convertit en porter Gerard. A la mitja hora, una bona obertura de Robert a banda dreta per Toti, que des de ratlla de fons la creua i Pau no hi arriba per un pam. Dos minuts mes tard, jugada calcada a la del primer gol, però per l’altra banda. De nou Fufú al servei d’una falta la posa al segon pal on el central Oriol no encerta a rematar quan estava tot sol i l’envia fora. Va ser la segona i darrera arribada de l’Alcoletge, un equip que va demostrar perquè ocupa la zona on es troba. Un equip pla, que nomes crea perill a pilota aturada o quan la pilota passa pels peus de Fufú, el seu millor home tot i que juga caminant. Els 10 darrers minuts del primer acte, son de clar color ganxo, amb tres ocasions claríssimes de gol per poder voltejar el marcador. La primera al 37´, la darrera pilota que toca Toni avanç de deixar el terreny de joc, serveix per fer una passada de 40 metres, Pau la controla de primera i marxa del seu marcador, sense pensar-s’ho engalta un cacahuet des de la frontal, la pilota pica a la creueta dreta de la porta de Gerard i acaba entrant, es el seu catorzè gol de la temporada. Possiblement el millor gol de la temporada que servia per empatar el matx. Als 40’, Casanova no volia ser menys que Pau, però el seu xut surt mes centrat, Gerard el pot refusar, la pilota li cau al cap de Robert que no pot precisar la seva rematada i surt fora. Abans d’arribar al descans un altra de clamorosa, Robert marxa del seu marcador per línea de fons i la centra al primer pal on Toti la fot fora. S’arriba al descans amb el pressentiment que els tres punts es quedaran a casa, mal pressentiment.
La segona part, tot i que els grocs nomes es van dedicar a defensar el resultat i perdre temps, l’Organyà va perdre l’empenta del final de la primera part. Tot i així va disposar de dos ocasions claríssimes per sumar una victòria merescuda. Van ser dues accions idèntiques als minuts 49 i 82. Un diumenge mes l’entrega, gana i coratge de l’Ermen al lateral, van servir perquè dues bones passades seves deixessin a Pau tot sol davant Gerard. Les seves rematades, molt mes senzilles que el gol aconseguit en el primer temps, van marxar fora dels tres pals de la porta visitant.
Diumenge cap a Agramunt a sumar els tres punts de la tranquil·litat o ens espera un altra final amb el Torrefarrera.