En aquest article repassarem un llunyà partit que va jugar-se el 28 d’abril de 1929 a Solsona, amb el resultat de 7 a 1 a favor dels solsonins. Tenim dues fonts diferents una des del punt de vista local i l’altra des del nostre, que, tot sigui dit, no són gaire diferents.
Al diari La Publicitat del 2 de maig de 1929 diu:
“F.C. Solsona 7 – F.C. Organyà 1”
“Solsona.- Diumenge es jugà amb gran animació, un partit amistós entre el FC Solsona i el FC Organyà. Acabà amb una esclatant victòria de l’equip local.
L’onze visitant tingué moments ben feliços a la primera part, que feien preveure un resultat més falaguer, però la inseguretat del porter desmoralitzà tot l’equip, i fou la causa principal de la desfeta.
L’equip local féu una actuació global excel·lent, destacant-se, però, en els quaranta-cinc minuts primers, Ros a la davantera, pel seu joc eficaç i de rendiment; inicià jugades magnífiques, que acabaven amb resultats positius.
Cal elogiar també tots els components del FC Organyà, per la seva esportivitat, ja que es captaren tot seguit les simpaties del públic, per la netedat de les seves jugades. Sobresortiren de la resta de l’equip Algeric a la davantera i el migcentre, el nom del qual no coneixem.
Els gols de l’equip local foren aconseguits per Ros, Sant, Castella, Viladrich i Soler.”
Per altra banda, en una carta de l’Anton Espar al seu germà Pepi, que estudiava a Madrid, datada el 19 de maig de 1929, sobre el mateix partit diu:
“Parlant del 7 a 1 de Solsona, t’haig de dir que no et pensis pas que en sàpiguen més que nosaltres, perquè has de saber que tot el primer temps, que ens en van fer 5 a 1, vam dominar, quina cosa tan estranya, doncs és veritat, has de saber que a Solsona tenien un porter d’aquells que es llencen als peus dels jugadors, això sí, és del primer de Badalona, ja en pot saber!. Però has de pensar que nosaltres no en teníem de porter, compta que va jugar el Boix i es va espantar, els mitjos i defenses feien els gols, menys l’últim que el va fer el Botafoc, d’esperó”.
Més endavant parla de la Festa Major i el partit també davant el Solsona:
“…també vam fer futbol amb els mateixos i també varen guanyar, això que vam acabar la primera part 1 a 0 zero a favor nostre, però a la segona ens en van fer 3, però també vam dominar sempre, els gols ens els van fer amb cinc minuts de sort per ells i desgràcia per part nostra, jo jugava de davanter centre, hauries de veure quines arrancades i quines centrades, d’aquelles que se’n diu justes, tan un partit com l’altre els gols els va fer l’interior dret, que primer ho va ser el Damià i a l’altre el Norat, però tots dos van ser centrades meves, van ser ben igual l’un que l’altre, vaig anar a buscar la pilota al mig del camp i driblant 3 o 4 i a 6 metres de la porta centro i és clar que feien gol, però el segon partit havíem de guanyar, fins i tot els de Solsona s’ho creien.”
Aquesta foto no és dels partits comentats, però també es veu el Boix fent de porter (se’l coneix per les genolleres), una posició que només ocupava quan faltava el porter titular.