1999-2000, toquem fons

Aquesta temporada passada hem acabat en 9a posició, no hem patit per baixar però tampoc hem lluitat pels llocs de dalt.  La gent ha quedat prou satisfeta però fet i fotut és la pitjor classificació en més de 20 anys. Concretament la lliga 2000-2001 en que vam quedar campions de tercera regional (l’equivalent a l’actual quarta catalana). Doncs farem un repàs de la nefasta temporada 1999-2000 en que vam baixar a l’última categoria del futbol lleidatà i el club va estar a punt de desaparèixer.

La plantilla era formada pels següents jugadors: TONI Espar Sala, Jordi LLUÉN (porters), JOEL Boix, ÀNGEL de la Llana, Juanjo Canal “TETE”, Joan Guàrdia “JUANITO”, David ESCOFET, RAMON Vilanova, Josep SORRIBES, JOAN Vilana, Josep Maria VIVES, Ignasi Argerich “NANI”, Carles NADAL, Carles Lalinde “LITOS”, Jose MORALES, Josep Obiols “OBI”, Jordi Catalán “TXOLDI”, Salvador Galdeano “VADOR”, David BUCHACA i EDU Obach. Els entrenadors van ser el Josep Sorribes i el Rafa de la Llana que van acceptar la proposta de la directiva, presidida pel Ramon Vilanova, a última hora i encara gràcies ja que s’acostava l’inici de la lliga i no teníem ningú.

Veníem de quedar tercers la temporada anterior, ningú s’esperava el trist desenllaç final.

1 Organyà Butsènit 0-0
2 Guàrdia-Lada Organyà 4-1
3 Organyà Tornabous 3-2
4 Vilanova de l’Aguda Organyà 2-1
5 Organyà Ribera d’Ondara 3-0*
6 Linyola Organyà 1-0
7 Poal Organyà 3-0
8 Organyà Castellserà 1-2
9 Agramunt Organyà 2-0
10 Organyà Miralcamp 3-3
11 Joventut Pontsicana Organyà 3-1
12 Organyà Sant Guim 1-2
13 Vallfogona Organyà 2-1
14 Organyà Vilanovenca 1-0
15 Gerb Organyà 1-3
16 Butsènit Organyà 1-2
17 Organyà Guàrdia-Lada 5-2
18 Tornabous Organyà 1-0
19 Organyà Vilanova de l’Aguda 2-2
20 Ribera d’Ondara Organyà 1-1
21 Organyà Linyola 1-1
22 Organyà Poal 1-2
23 Castellserà Organyà 7-0
24 Organyà Agramunt 3-3
25 Miralcamp Organyà 9-1
26 Organyà Joventut Pontsicana 2-1
27 Sant Guim Organyà 1-1
28 Organyà Vallfogona 3-2
29 Vilanovenca Organyà 4-3
30 Organyà Gerb 1-3

*Ribera d’Ondara no es va presentar.

Començàvem amb un empat a zero a casa davant el Butsènit, segons el nostre cronista oficial en l’article al diari “tanto el local Organyà como el visitante Butsènit, parten como aspirantes al ascenso”.

El següent partit també va ser a casa ja que la jornada 2 es va haver d’ajornar. Guanyàvem per 3 a 2 al Tornabous (“dos equipos gallitos” segons el diari) amb gols de Sorribes, David Escofet i Carles Nadal. El Joan Guàrdia, “Juanito” pels amics, va jugar de porter sent ovacionat pel públic. Iniciàvem prou bé la lliga.

A la quarta perdíem a Vilanova de l’Aguda, contra un rival que va lluitar fins l’última jornada per aconseguir pujar.

El següent partit a casa tornàvem a guanyar, això sí, perquè el Ribera d’Ondara no es va presentar, sense donar cap explicació, com titulava el Segre: “El Ribera da plantón al club de Organyà”.

Llavors vindria una clara derrota a la Guàrdia-Lada per 4 a 1 en el partit corresponent a la jornada 2. Després de 5 partits anàvem desens a 5 punts del líder Vilanova de l’Aguda.

Però a partir de llavors van venir 8 partits seguits sense guanyar, dels quals 7 derrotes i un empat. Si comptem la derrota amb la Guàrdia-Lada, que davant el Ribera d’Ondara no vam jugar i la derrota amb el Vilanova de l’Aguda, doncs serien 9 derrotes i un empat. Déu n’hi do. L’únic punt aconseguit va ser empatant a 3 davant el Miralcamp a casa. Vam començar perdent, però poc abans de la mitja part el Joel igualava el partit. Amb 1 a 1 i un expulsat per banda (el Vives per part nostra) s’iniciava la segona part, els visitants s’avançaven per 1 a 3 però cap al final, amb gols de Joan Vilana al 82’ i Ramon al 90’, aconseguíem l’empat.

Era la jornada 13 i anàvem segons per la cua amb els mateixos punts que el cuer Ribera d’Ondara. Totes les alarmes estaven enceses.

Després vindria una reacció que semblava que ens ajudaria a sortir del pou. Quatre victòries seguides (Vilanovenca, Gerb, Butsènit i Guàrdia-Lada). El partit més destacat va ser la contundent victòria davant el Guàrdia-Lada per 5 a 2, amb un marcador que es va quedar curt i amb l’estel·lar actuació del Ramon Vilanova, autor de quatre gols i altre cop el Juanito de porter.

Amb aquesta victòria avançàvem fins a l’onzena plaça, a 7 punts del penúltim, semblava que els fantasmes del descens havien desaparegut.

Es va trencar la ratxa amb una derrota a Tornabous, però la jornada següent vam arrencar un meritori empat a casa davant el líder Vilanova de l’Aguda (2 a 2, gols de Sorribes i Escofet), “el Organyà sigue su gran recuperación” deia el Segre.

Després vindrien dos empats més, un de molt decebedor amb el Ribera d’Ondara que anava segon per la cua.

Tornàvem al camí de la derrota a la jornada 22 a casa davant el Poal (1-2) en un partit que l’àrbitre va suspendre al minut 70 sorprenent a propis i estranys i sense posar a l’acta el perquè ho havia fet. “En Organyà se dejó de jugar al fútbol. El árbitro suspende el partido sorprendiendo a todos” deia el Segre. Segons el Mundo Deportivo va ser per “les protestes continuades dels jugadors i aficionats locals. El club local ha enviat una carta a la FCF on demana acabar el partit i amenaça amb la retirada. L’àrbitre reclama a l’Organyà prop de 100 mil pessetes en desperfectes al cotxe”.

Després va venir un dolorós 7 a 0 a Castellserà. Ens col·locàvem tretzens a dos punts del descens.

Un bon empat a 3 amb l’Agramunt precedia una encara més escandalosa derrota, 9 a 1 a Miralcamp, amb el Jordi Catalán com a porter de circumstàncies. S’ha de dir que vam començar el partit amb només 9 efectius. Un drama.

A falta de cinc jornades anàvem segons per la cua amb els mateixos punts que el Ribera d’Ondara, les coses pintaven molt malament.

El següent partit va ser una importantíssima victòria davant el Joventut Pontsicana que feia que els atrapéssim a punts. Un empat a Sant Guim i una victòria a casa davant el Vallfogona va fer pensar a més d’un que la salvació estava feta. A falta de dues jornades anàvem dotzens, teníem per sota el Linyola, Gerb, Ribera d’Ondara i Joventut Pontsicana i, en principi, només en baixaven dos.

La derrota en la penúltima jornada a Vilanova de Bellpuig per 4 a 3 sumada a la victòria del Ribera d’Ondara i el Linyola feia que l’últim partit a casa davant el Gerb fos a cara o creu.

I va sortir creu, derrota per 1 a 3 que ens enviava de pet a tercera regional 10 anys després. “El resultado fue totalment justo ya que los de fuera hicieron méritos a lo largo de los noveinta minutos para sumar los tres puntos que había en litigio y conseguir prácticamente la permanencia”.

Punts PJ G E P GF GC
1r Castellserà 70 30 23 1 6 81 36
2n Vilanova de l’Aguda 66 30 20 6 4 83 37
3r Tornabous 56 30 17 5 8 68 47
4t Butsènit 52 30 17 1 12 66 52
Poal 48 30 15 3 12 72 61
Agramunt 43 30 12 7 11 67 52
Miralcamp 40 30 12 4 14 65 54
Sant Guim 39 30 11 6 13 57 61
Vilanovenca 38 30 12 2 16 57 84
10è Guàrdia-Lada 36 30 10 6 14 66 77
11è Vallfogona 36 30 10 6 14 42 52
12è Linyola 33 30 8 9 13 52 63
13è Gerb 32 30 10 2 18 49 68
14è Ribera d’Ondara 32 30 9 5 16 42 75
15è ORGANYÀ 31 30 8 7 15 45 67
16è Joventut Pontsicana 30 30 8 6 16 53 79

Van venir uns temps molt complicats, com deia el Mundo Deportivo al mes de juliol: “L’Organyà, en crisi. L’històric Organyà, es troba en una situació delicada després de la renúncia de l’actual junta a continuar després del descens a Tercera Regional. L’Ajuntament de la vila de l’Alt Urgell fa gestions per garantir la continuïtat del club”. Per sort tot es va poder solucionar i fins avui tenim futbol al poble.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *