Aquest article va sortir a número 4 de LO BANYUT, la tardor de 1999, obra del Josep Espunyes.
“Durant l’any 1953, es celebrà el Campionat Pirineu de futbol. En aquest esdeveniment hi van jugar equips provinents de diverses contrades, des de la Catalunya Nord fins a Coll de Nargó. Els participants foren: l’Osseja (de la Cerdanya francesa), el Puigcerdà, el Bellver, l’UDU (Unión Deportiva Urgelense, avui FC La Seu d’Urgell), la Penya, també de la Seu, l’Andorra, l’Organyà i el Coll de Nargó. El campió del torneig va ser l’UDU.
Drets: Camardons, Carlos, Monrós, València, Marquillo, Moliné, Ranero. Ajupits: Miró i filla, Felices, Jiménez, Paquito, Valentí.
El dia 9 d’agost, una vegada acabat el campionat, es disputà un partit amistós entre els equips de l’Organyà i el Puigcerdà. El partit tingué lloc a l’antic camp de la Granja, situat on actualment hi ha la fàbrica d’electrodomèstics Taurus. Els dos equips comptaven amb jugadors de fora pertanyents a d’altres equips que havien acabat de disputar el Campionat Pirineu. L’Organyà es reforçà amb tres jugadors de la Seu i amb tres més d’Andorra i el Puigcerdà amb tres d’Osseja i tres de Bellver. A la pràctica s’enfrontaren una selecció de l’Alt Urgell i d’Andorra contra una altra de la Cerdanya.
L’alineació de l’equip de l’Organyà va ser la següent: Miró a la porteria; Moliné (Andorra), Valentí i Paquito del Rei, defenses; Carlos (la Seu) i Marquillo (Andorra) al mig del camp: Felices (Andorra), Monrós (la Seu), Jiménez, Camardons i València (la Seu) a la davantera.
L’emoció i l’eufòria van ser constants els 90 minuts, especialment a la primera part, amb un resultat de 4 a 0 a favor de l’Organyà, es va arribar a l’empat gràcies a un prodigiós jugador del Puigcerdà, vingut de Bellver –lo Ricard Mill-, que va fer quatre gols- Hem de dir que en aquells moments aquest jugador pertanyia a la plantilla del Barça. A la segona part l’Organyà va remuntar el partit, que va acabar amb resultat de 8 a 4. Els gols de l’equip local van ser més repartits: tres lo Camardons, dos lo Jiménez i lo Monrós i un lo València”.
El Ricard Mill, fill de Bellver, a divuit anys ja era jugador del Barça, suplent del fenomenal Basora. Malauradament una lesió greu -reforçant el Sabadell- en un partit amistós contra el Bilbao, va segar les seves il·lusions.
*agraïm al Valentí Planes (un dels millors puntals de la defensa de l’Organyà) que la seva memòria hagi servat tan bé aquesta informació del partit que lo Josep Espunyes ens evoca al seu article.