JORNADA 26 03/04/2016 16.30 h. Municipal les Lloredes
Organyà: Ribó, Paulo, Santi, Fortó (Jose Luis 46’), Ermen, Robert, Pau (Edgar 91’), Toni (Sala 74’), Xixo (Fran 61’), Oscar i Toti (Ticó 46’).
Cervera: Adrià, Edgar, Sole, Oliva (Oliva 60’), Baiget, Mikel, Calafell (Farre 67’), Pol, Dani, Cuadros (Rivera 67’) i Aisa.
Arbitre: Florejachs-Català. T.G. Toti, Fortó,Santi, Xixo, Fran, Toni, Robert, Pau / Edgar, Mikel, Calafell.
Gols: 1-0 Santi 6’, 2-0 Pau 29’, 2-1 Solé 48’, 3-1 Pau 63’, 3-2 Mikel 92’.
Cinc mesos desprès ens retrobem amb la victòria a casa, davant una víctima propicia que marxa per dissetena vegada de les divuit visites a les Lloredes sense guanyar. La segona consecutiva dels homes de Fran, que ens dona aire per afrontar amb mes confiança els darrers 8 partits de campionat que ens han de servir per consolidar un any mes la presencia dels ganxos a la segona catalana. Els tres punts no van ser ni molt menys senzills, amb dos factors determinants, Ribó sota pals i Pau de capo cannonieri.
El partit no va començar malament, tot just complir els primers 5 minuts, una falta lateral acaba amb un globus dins de l’àrea petita del de la Segarra, incomprensiblement se li esmuny de les mans a un insegur Adrià i Santi no ho desaprofita per marcar el seu segon gol com a ganxo i inaugurar el marcador.
El Guissona es va fer amo de la pilota i va començar a triangular i la veritat es que ens va perdonar. Als 10’, un remat de Baiget s’estavellava al travesser. Set minuts mes tard, una bona centrada de l’esquerrà Dani, es rematada per un bon cop de cap de Mikel que fa lluir a Ribó. A la mitja hora de partit, bona contra dels blanc-i blau per banda esquerra, Ermen li posa a l’esquena del seu marcador a Pau, que es presenta tot sol davant Adrià, amb un bon cop de cintura i sense tocar la pilota l’asseu a la gespa i a porta buida marca el dos a cap. Abans d’arribar en temps de descans, un altra pels visitants, Xixo perd una pilota en zona de mitjos, una bona passada habilita a Oliva que es queda tot sol davant Ribó i l’envia a fora. Arribem a la mitja part amb dos gols d’avantatge però sense tenir el control del partit i amb molta tela encara per coure.
Fran tampoc no ho veu fet i introdueix dos canvis. El Guissona surt a per totes i als 3 minuts de la represa un gol olímpic de Solé ens fica l’iai al cor. Arriba un moment en el que pot passar de tot. El de negre, capítol a part, no està a l’alçada del bon partit que estàvem presenciant, amb un arbitratge sense personalitat, es dedica a xiular el que els jugadors protesten, amb un reguitzell de grogues pels de casa. Als 58’, els visitant demanen un rigorós penal i els hi concedeix. Ribó fa justícia i atura amb el peu el seu segon penal de la temporada. En la jugada següent, es repeteix la mateixa acció dins de l’àrea visitant sobre Robert, però es veu que no vam protestar prou perquè el senyales. Això ens va enrabietar i en dos minuts vam disposar de tres claríssimes ocasions. Les dos primers desbaratades per Adrià a xuts de Pau i Oscar. A la tercera va arribar la de la vençuda, Pau retalla dins de l’àrea es queda sol i marca el seu tercer gol en els darrers 2 partits, que el tornen a situar en el top 10 de la categoria amb 13 dianes.
Partit que semblava tancat ,però desprès de la mà de punts perduts aquest anys en temps afegit no podíem cantar victòria, encara menys quan al 92’ de falta Mikel retallava distancies amb el seu quinze gol del campionat ,els mateixos que targes grogues ha vist en la present temporada, un carrau de jugador però que tots els equips els hi agradaria tenir. El patiment es va allargar fins al 95’, però els tres punts es van quedar a les Lloredes. Lo Cuqueto ens ho va recordar amb el tro de la victòria.