Resum de tots els derbis de lliga entre ganxos i urgellencs dels últims 50 anys.
La 1975-1976 l’Organyà va acabar segon a tercera regional, mentrestant la Seu quedava 15è a segona. El sorteig va fer que ambdós equips es juguessin el ser o no ser en una promoció. El primer partit jugat a Organyà va acabar 2 a 1 a favor dels locals i a la Seu van guanyar ells per 1 a 0. Tot es va decidir en una dramàtica tanda de penals que van guanyar els ganxos. L’Organyà pujava a segona i la Seu baixava a tercera.
La Seu va pujar de nou a segona regional l’any 1981. La temporada 1981-1982 ens retrobàvem, la Seu va quedar segon però no va pujar mentre que l’Organyà va acabar penúltim i va baixar a tercera. Eren temps difícils pel nostre equip. La Seu ens va guanyar 3 a 1 a casa seva i a les Lloredes vam empatar a zero.
Van haver de passar 15 anys perquè els dos equips es tornessin a veure. La Seu va pujar a primera el 1986, després a Preferent el 1991 i el 1992 a Primera Catalana, on s’hi va estar tres anys. Després van patir tres descensos consecutius i la 1997-1998 ens retrobàrem a Segona Regional. Aquella temporada va ser espectacular pels equips de la comarca, la lliga la va guanyar l’Oliana, l’Organyà va quedar tercer i la Seu quart. El segon classificat va ser el Vilanova de l’Aguda, que va renunciar a l’ascens, l’Organyà també va renunciar i qui va pujar juntament amb l’Oliana va ser la Seu.
El partit d’anada a la Seu va acabar 2 a 1 i el diari ho resumia així: “La situación en la zona alta de ambos equipos y la rivalidad existente entre ambas poblaciones vecinas motivó que los dos conjuntos se emplearan a fondo, pero a decir verdad el buen fútbol brilló por su ausencia. Se inició el partido con un ligero dominio visitante, pero sin llegar a inquietar la portería del equipo local. Fue precisamente el equipo de casa el primero en inaugurar el marcador, con dos goles conseguidos en los minutos 13 y 29, obra de los delanteros Toni y Juan Carlos. La segunda parte continuó con la misma tónica, juego aéreo poco vistoso y excesivo centrocampismo. Al llegar el minuto 22, Enric consigue batir por raso el meta local, cosa que dio más aliciente al partido. Hacia las postrimerías la Seu se cerró en su área para defender el resultado favorable. La Seu consigue su sexto triunfo consecutivo y esto le permite ocupar las primeras posiciones de la tabla”.
El partit de tornada va ser favorable als blanc-i-blaus per 2 a 1. “La lluvia fue la protagonista del encuentro. En los primeros 45 minutos, el equipo local cedió la iniciativa a los visitantes y se limitó a jugar a la contra. Ello hizo que el Organyà lograra su primer gol. La Seu se lanzó al ataque en busca del empate pero no dispuso de ocasiones claras para lograrlo. Con el 1-0 se llegó al descanso. Tras la reanudación, el cuadro local se hizo con las riendas del partido y dispuso de numerosas ocasiones para sentenciarlo. Consiguió el segundo gol y los visitantes solo pudieron recortar distancias en el marcador”.
Van haver de passar sis anys per tornar a coincidir. La Seu va jugar 4 temporades a primera, la següent va pujar a preferent i va baixar de seguida. Mentre que l’Organyà havia baixat a tercera regional i després de dos ascensos seguits en tornàvem a plantar a primera.
La 2003-2004 ens tornàvem a trobar. L’Organyà era un dels equips de dalt (vam acabar cinquens), mentre que la Seu va quedar últim i va tornar a descendir. El partit a les Lloredes de la jornada 7 l’Organyà hi arribava segon classificat mentre que la Seu anava segon per la cua. Com no podia ser d’altra manera vam guanyar 2 a 0. “El partido no tuvo mucha historia, ya que siempre fue controlado por los locales. Un gol en cada mitad fue suficiente para llevarse los tres puntos sin necesidad de sufrir”.
La tornada es va saldar amb un clar 0 a 3. “Muy buena entrada en el terreno de juego de la Seu para presenciar del derby de l’Alt Urgell. Pero tras el partido, la mayoría de aficionados se marcharon a casa con la triste sensación de que el equipo local lo va a tenir muy difícil para mantener la categoría a no ser que se produzca un cambio radical en el juego. En el derby de ayer, los locales salieron a por todas, conscientes de la importancia de los tres puntos. Las oportunidades se sucedían en el área del Organyà, que no sabia como evitar el empuje de la Seu, pero la mala puntería de los delanteros y la buena actuación del arquero impidieron que tanto alguno subiese al marcador. El ánimo de la Seu decayó poco a poco al no ver el éxito en sus intentos y el Organyà se adelantó. En el segundo acto, dos errores infantiles provocaron otros dos tantos”.
La Seu va jugar tres temporades a segona regional fins que la 2007-2008 els camins dels dos clubs es van tornar a trobar a primera. Però va ser un pas efímer perquè els urgellencs van quedar segons per la cua i van tornar a baixar, mentre que l’Organyà sense patir gaire va quedar 7è.
A la jornada 2 empatàvem a la Seu 2-2. Segons el diari: “La Seu y Organyà firman tablas después de disputar un encuentro muy igualado con dominio alterno de ambos conjuntos. Los locales saltaron al terreno de juego con mucha intensidad que le valió para adelantarse con un tempranero tanto obra de Carles. Tras el gol, los visitantes estiraron líneas consiguiendo la igualada antes de la media hora de juego por medio del punta Gerard. Con empate se llegó al descanso. Tras el parón el Organyà pagó con la misma moneda que los locales, deshaciendo la igualada en los primeros instantes. No obstante, los anfitriones no se derrumbaron y después de buscar la portería rival con insistencia, lograron empatar el encuentro”.
El partit de la segona volta a les Lloredes va acabar amb victòria nostra per 3 a 2. En aquell partit, l’àrbitre va expulsar el Toni Sort. Li van caure 7 partits de sanció, Déu n’hi do. La crònica del Segre ho va enllestir ràpid: “El Organyà se llevó los tres puntos en un choque muy disputado ante la Seu”. Van marcar: 1-0 Ramon 7’; 1-1 Valls de penal 22’; 1-2 Pinós en pròpia porteria 37’; 2-2 Ramon de penal 56’; 3-2 Gual 77’.
La temporada següent la Seu va guanyar la lliga i va aconseguir l’ascens i ens tornàvem a trobar la 2009-2010 a primera regional. Va ser l’any que l’Organyà va ascendir per segona vegada a Preferent, mentre que la Seu lluitava per no tornar a baixar quedant en 15a posició.
El partit a la Seu va acabar 0 a 1. Deia el diari: “El choque fue muy competido, donde hubo emoción hasta el último instante y donde ambos conjuntos pudieron llevarse la victoria, no obstante, la mayor calidad individual del Organyà en momentos puntuales decidió el encuentro”. El gol el va fer el Robert al minut 80. Destacar que a l’Organyà jugaven l’actual president de la Seu, el Grego Salmerón, i el seu entrenador, l’Ivan Vigo.
A Organyà vam quedar 1 a 1, “justo empate en el derby pirenaico, que despertó mucha expectación debido a la gran afluencia de aficionados. Mucha igualdad sobre el terreno de juego que provocó que no se viesen ocasiones de gol hasta el segundo tiempo, cuando se adelantaron los locales después de un auto-gol de Jordi en una desafortunada jugada. La alegría local duro apenas unos minutos, los que tardó Aleix en poner de nuevo las tablas en el marcador, que ya no se movió”.
La 2011-2012 la Seu va quedar 7è i l’Organyà 8`. En el partit de les Lloredes la Seu ens va derrotar per un clar 0 a 3, tots tres gols en l’últim quart d’hora de partit, Aleix 75’; Castellarnau 77’; Acosta 83’. “L’Organyà va cedir els primers 3 punts de la temporada a casa. La Seu va perdonar en la primera part i va golejar en la segona”.
A la segona volta també va guanyar la Seu, aquest cop per 1 a 0, gol de l’Aleix. “La Seu es va emportar el derbi comarcal en el minut 90. El partit va servir de comiat per l’entrenador Josep Mª Espot i el jugador Pere Olm”.
La 2012-2013 la Seu va tornar a quedar per sobre nostre en la 9a posició, mentre que nosaltres vam quedar 10. A casa en la jornada 12, els ganxos van guanyar per 3 a 1. Ordóñez marcava al primer minut. A cinc minuts del descans, Miki empata per la Seu en l’única ocasió que van tenir en tot el partit. Al 67’ Nourddin marcava el 2 a 1 i al 93’ el Ramon amb una vaselina des de 30 metres feia un espectacular gol.
La tornada va ser un espectacle futbolístic, 3 a 3. En una tarda d’abril, més d’hivern que de primavera. La Seu s’avançava al minut 9 amb un gol del Bernat Fité. L’empat va arribar gràcies al Ramon al 23’. Al 42’ el Pau Tripiana ens posava davant i així s’arribava al descans. Al 65’ el Jesús Cases feia el tercer a centrada del Ramon. Els estàvem fent un bany. Però els de la Seu no es van rendir i van aconseguir l’empat gràcies als gols de Caminal al 85’ i de l’Ermen Colell de penal (molt clar) al 93’.
La 2013-2014 la Seu va acabar 10è i nosaltres en la posició 14. El partit d’anada s’havia de jugar el 19 de gener a la Seu però va haver d’ajornar-se per culpa de la nevada. Finalment es va jugar el 2 de març i va acabar 2 a 2. Deia el Mundo Deportivo: “el Organyà pesca un punto de la Seu d’Urgell en un partido con alternativas”.
En la tornada, a l’última jornada, vam perdre 1 a 2. Deia la crònica del Mundo Deportivo: “Los jugadores Aleix y Ribó salvaron a la Seu y condenaron al Organyà al descenso. Con este resultado el Organyà pasa a depender de la promoción del Lleida B para salvar la catgoría”. Finalment el Lleida B va aconseguir l’ascens, tot i perdre l’eliminatòria davant el Sant Ildefons, perquè el Vilassar de Dalt va renunciar a pujar. Van ser uns dies de molt patiment, ens vam salvar pels pèls.
La temporada següent (2014-2015) l’Organyà va quedar 12è i la Seu passava per una de les crisis més grans de la seva història, quedant últim classificat amb quatre punts, aconseguits en quatre empats, ni una sola victòria en tota la lliga. El club va deixar de competir una temporada i va començar de zero la següent.
El primer partit va ser a la jornada 1 i va guanyar l’Organyà per 0 a 3, deia el Mundo Deportivo: “la inferioridad numérica desde el minuto 31 de la Seu d’Urgell la aprovechó a la perfección el Organyà para imponerse con claridad en el marcador, aunque no fue hasta los últimos minutos cuando sentenció el partido”. Els gols van ser de Robert 56’, Òscar 81’ i Pau 87’.
El partit de tornada va acabar 1 a 2. Deia el diari: “En el minuto 27 el árbitro mostró una tarjeta roja al portero local por despejar un balón fuera del área con las manos en una ocasión manifiesta de gol y a partir de ese momento cambió el rumbo del encuentro totalmente”. En la jugada de l’expulsió del porter també van expulsar l’Arnau Sabarich i la Seu va jugar més d’una hora amb nou jugadors. Tot i això l’Organyà no va aconseguir la victòria fins que l’Òscar va marcar al minut 89’. Els ganxos van fer un partit terrible davant un rival que en tota la primera volta només havia fet un punt.
La temporada 2016-2017 la Seu començava de zero a la quarta catalana, aquell mateix any va quedar segon i va pujar a tercera. Mentre que l’Organyà anava sobrevivint a segona fins que el 2019 vam tornar a tercera 18 anys després. Així doncs l’any del Covid19 ens retrobàvem de nou. Aquella temporada 2019-2020 l’Organyà va arrasar i quan es va suspendre la lliga anava com un coet cap al campionat mentre que la Seu anava en un meritori 5è lloc.
Ens vam veure les cares a la jornada 2 a les Lloredes. El partit va acabar amb un contundent 3 a 0 amb gols de Jaume, Pol Escales i Cheikh, tots els gols en la segona part. El partit va ser molt igualat en els primers 50 minuts però a partir de llavors l’Organyà es va espavilar i va guanyar clarament.
El partit de tornada va ser bastant semblant, primera part molt igualada, es van avançar els locals al minut 10 però al 20 el Xavi Casanova ja havia empatat. Quan portàvem 15 minuts de la segona part, l’àrbitre va expulsar el local Rodríguez amb una vermella directa. Amb superioritat numèrica els ganxos van sentenciar amb gols de Cheikh i Robert.
La Seu va quedar campió de tercera el 2021 aconseguint per fi el retorn a segona. Així doncs la temporada 2021-2022 ens tornàvem a veure les cares. Va ser la lliga post-Covid, amb un estrany play-off final. La Seu va fer una gran temporada acabant tercer i classificant-se pel play-off d’ascens (que no va aconseguir), mentre que l’Organyà acabava 10è (d’11 equips) i va haver de lluitar per no baixar.
Era la jornada 3 visitàvem l’Emili Vicente, la Seu va ser superior a l’Organyà i es van avançar amb un gol de Carles Valls al minut 32. Amb 1 a 0 s’arribava al descans. El segon gol també va ser del Carles Valls en transformar un penal una mica “justet” al minut 70. S’acabava així una ratxa de 9 anys sense perdre amb la Seu.
La tornada va ser el 9 de gener, abans de començar el partit es va retre un emotiu homenatge i minut de silenci dedicat a l’Adrià Paz “Chicho”, mort en accident de moto pocs dies abans. El Chicho havia jugat amb l’Organyà des del 2013 al 2017 i també havia estat jugador de l’Edfor, l’Oliana i la Seu. Per primera vegada en molts anys els favorits eren els blaus. Els urgellencs van marcar al 17 i amb aquest gol en van tenir prou per guanyar.
La temporada 2022-2023 incomprensiblement es va repetir el sistema de play-off. La Seu aquest cop va quedar 5è i l’Organyà repetia el 10è. Tots dos equips es tornarien a trobar al play-off de descens, però a diferència de l’any anterior, aquest cop sí es comptaven els punts aconseguits durant la lliga.
El partit d’anada corresponent a la jornada 2 havia de jugar-se el 25 de setembre, però es va ajornar per la mort del germà del nostre entrenador Marc Busquets i es va jugar el dia de Tots Sants a la Seu. La primera part va ser molt igualada però a l’últim minut de la primera part el Sergi Raya avançava els locals. Però a la segona part en dos minuts vam donar la volta al marcador, Cristian al 64’ i Diego al 66’ donaven la victòria a l’Organyà.
La tornada va acabar 0 a 0. Tot i la falta de gols el partit va ser molt disputat, emocionat i seriós, amb anades i tornades per part dels dos equips.
Ens tornàvem a trobar al play-off, el primer partit va acabar amb un contundent 4 a 1 a favor dels ganxos. Al minut 3 el Casanova feia el primer, al 20’ ell mateix feia una jugada de crack i forçava un penal que el Xavi mateix transformava i al 30’ feia el hat-trick després d’una vaselina espectacular des de la frontal de l’àrea. Al minut 35 el Toti escurçava el marcador i abans del descans la Seu es quedava amb un jugador menys. La segona part va ser menys intensa i al 85’ el Paulo arrodonia el millor partit de la temporada.
La tornada a la Seu era a cara o creu, necessitàvem fer un punt més que el Térmens per mantenir la categoria. L’Organyà va complir i va guanyar 0 a 1. El partit va ser molt intens, la Seu, tot i no jugar-se res van jugar com si els anés la vida, prova d’això a l’última jugada de la primera part, en una pilota dividida el Paulo es va emportar una puntada de peu a la cara que va acabar amb el jugador nostre ensangonat evacuat cap a l’hospital i el local Ander expulsat. La segona part va ser de domini visitant però el gol no va arribar fins a 5 minuts pel final. Alegria total de jugadors i afició ganxos fins que ens vam assabentar que el Térmens també estava guanyant al Juneda. D’aquí fins el final del partit la Seu va posar una marxa més a veure si aconseguia marcar però el marcador no es va moure.