Aquest és un escrit molt interessant que va aparèixer al programa de la Festa Major de 1953. Com podreu comprobar, les coses no han canviat gaire. Canvieu el Camardons pel Robert i la canalla petita que es troben al camp de futbol a jugar i que són el futur del club, amb els nostres infantils i alevins, ja veureu.
“En aquest programa de la nostra Festa Major, que l’arribem a considerar com un portantveu entre el veïnat, hem pensat de que no hi aniria pas malament afegir-hi un apartat de molta trascendència actual, com són els deports i d’una manera especial, el futbol.
Ja fa una pila d’anys que la nostra benvolguda vila compta amb un equip de futbol, que gustosament porta el nom de “CLUB DE FUTBOL ORGAÑÁ”. Malgrat els contratemps, el Club ha anat continuant de generació en generació la tasca de practicar un deport, donant a la mateixa un sens fi d’alegries pel seu honorífic comportament. Hi ha hagut, per què no?, algun temps de fredor i apocament que ha fet acometre la seva organització amb una mica d’indiferència. Tot i per tant nostre Club de Futbol ha estat sempre ben considerat en tota la rodalia.
La seva fundació no es pot sapiguer en forma concreta, ja que les coses de poble no s’escriuen en les cròniques com passa en les grans ciutats, no obstant, la fotografia que il·lustra aquest modest treball ens parla de l’any 1921. Capta un desplaçament de l’equip fet a la Seu d’Urgell amb la típica tartana, eixint a primera hora del matí per estar de regrès a altes hores de la nit. Casualment en tal dia varen ésser rebuts nostres jugadors en mig d’un gran entusiasme, puig la victòria havia estat favorable al nostre equip davant del representatiu de la capital de l’Urgellet. L’esmentat document gràfic ens mostra les activitats del Club després de la seva fundació que va ocórrer uns tres anys abans, el que equival a dir que Organyà compta amb un equip de futbol administrativament ben organitzat des de fa uns 35 anys aproximadament. No ho sembla, però és tot una data.
Els temps han canviat, és cert, però els colors al nostre estendard deportiu hi figuren els mateixos que en el primer dia. Fins fa poc, uns 5 anys, es va fer el canvi de l’antic jersei de punt per la còmoda camiseta llistonada, de colors blanc i blau, com suara portava i fa ús actualment l’important “REAL CLUB DEPORTIVO ESPAÑOL”, de Barcelona, del qual es va treure còpia exacta pel distintiu propi del C. de F. Organyà.
Tant ara com abans, l’afició local no ha pas minvat, i aquesta és tant important que sempre s’ha pogut defensar de les despeses motivades per la seva organització, comptant la vila amb un miler llarg solament de veïns, existint de del primer moment l’acord del nostre Ajuntament de cedir, amb caire totalment gratuït, un terreny de la seva propietat perquè fos destinat a camp de deports, i on ha estat sempre defensat el prestigi de l’entitat deportiva més antiga de la vila.
Hem comptat gairebé sempre amb la suficiència d’elements necessaris per donar fama al nostre Club i fora molt llarga la llista si volguéssim relacionar a tots els que ho han fet amb aquella deportivitat digna del millor elogi. Però sí que hem de fer un punt i apart -sense que sigui motiu d’ofensa pels demés seus companys- a favor del nostre comú amic Joan Camardons, la personalitat del qual, deportivament ha sobresortit d’una manera gegantina.
Encara es trobava a l’edat escolar que ja trotava al costat de jugadors molt superiors en pes i estatura. La seva valentia i astúcia feien suplir aquesta natural diferència, i fa tal vegada uns 15 anys que ha defensat amb el mateix anhel un sol ideal. El Club de Futbol de la vila d’Organyà. En ara als nostres dies juga com si els 18 anys per ell no haguessin passat, trobant-lo a faltar si algun dia, degut a les seves ocupacions habituals, no pot vestir la camiseta blanca i blava. No cal que fer avinent de que se li deu un sens fi de simpaties i consideracions les que tenim ganes d’expressar-li, en el dia que ens digui prou, amb un esdeveniment al seu honor, que ja voldríem que fos demà mateix, sinó perquè el trobaríem a faltar. En fi, ell té la paraula.
No podem pas passar per alt les actuacions dels demés seus companys que donen la seva joventut pel nostre equip quins titulars actuals es desvetllen per poguer assolir igual personalitat i tenen la seva voluntat posada en seguir igual camí. Són els excel·lents continuadors dels nostres primers fadrins organyanencs que varen començar a practicar un deport que acapara, en l’actualitat, l’atenció de pobles i ciutats.
Sentint-lo molt, hi posem unes ratlles de lamentació pels adolescents d’avui dia, per no haver-hi entre ells aquell grup descollant que acostuma a florir en cada generació. Han estat provats alguns d’ells i desgraciadament en el terreny de joc no han pas demostrat aquella predisposició natural en un jugador de futbol. És una llàstima que nos es pugui suplir aquella dotzena de joves que fa 35 anys es van succeint en la nostra vila. S’ha de recórrer a fora de la localitat i ja tenim perduda aquella independència i aquell caràcter purament local que tots desitjaríem que fos permanent.
Bé que ens podem alegrar, per altra banda, de poguer veure cada tarda, en la majoria dels dies, a un grup d’escolars que per pròpia iniciativa es troben al camp de futbol a celebrar les seves competicions deportives igualment renyides a voltes, com amistoses a la vegada. La seva bona voluntat queda demostrada en que no es descuiden pas de calçar-se i vestir-se com ho fan els grans. Juguen, corren, discuteixen i s’afanyen com si tinguessin posada la pretensió en poguer ocupar al seu dia un lloc en l’equip titular. Molt bé menuts, així es comença.
Creiem, doncs, que Organyà és vila aimant del deport futbolísticament parlant, i no solament ho diem sinó que ja fa 35 anys que ho demostrem”
QUIDAM