El 1967, després del Torneig de Primavera va venir el Torneig “Alto Pirineo” o Trofeo Colom. Un campionat, en paraules del Gustavo Barriga, “que es como el cuento de la buena pipa, que no sirve para nada, como no sea para viajar y pasar las tardes de los domingos”.
Es va jugar de mig juliol a mig setembre. L’equip continuava entrenat pel Gustavo Barriga i la plantilla era formada pels mateixos jugadors menys el Sebastià i més l’Ortega, el “Chato”, el Peret de l’Agutzil, el Ramon Vilanova i el Joan de cal Xicotet (que només va jugar 60 minuts un partit).
En total es van jugar 10 partits repartits de la següent manera:
Garcia (10), Julio (10), Paco (10), Ton (10), Joan de Ponts (9), Lucas (9), Joan Vilana (9), Miquel Graell (6), Nadal (5), Miquel Encinas (4), Siscona (4), Miquel Simon (4), Salva (3), Bepo (3), Ramon Vilanova (3), Pere (3), Sisco (2), March (2), Ortega (1), Chato (1), Gaset (1), Peret (1) i Joan Perernau (1).
El nostre míster qualifica l’organització del torneig de “muy mala y no es de este año, los anteriores ha sucedido igual. ¿Sabe alguien la clasificación? ¿Sabe alguien los resultados obtenidos por los demás equipos?”. I això que era un torneig organitzat per la Federació, però en alguns partits no es va arribar ni a presentar l’àrbitre.
Repassem algunes cròniques fetes pel nostre míster.
23-7-1967. Organyà 2 – Prullans 3. LAMENTABLE
Això de lamentable, més que pel resultat, es veu que va ser perquè dos directius i dos jugadors “se ensalzaron en un incidente bochornoso que culminó con la agresión mutua ¿por qué?, pues muy sencillo, como digo anteriormente, aquí falla algo y es el compañerismo, cosa que vengo observando partido tras partido y, la verdad, no estoy dispuesto a tener jugadores dentro de la plantilla que no se dirijan la palabra cuando han de jugar juntos y defender los mismos colores”. El partit va anar així: al minut 22, Vilana II va fer el 0 a 1 i poc abans de la mitja part els cerdans ens van empatar. A la segona part el Prullans es va avançar, el Siscona va empatar al 33 però a l’últim minut els visitants van fer el gol de la victòria.
6-8-1967. UD Urgelense 5 – Organyà 1. DE MAL EN PEOR
Els de la Seu es van avançar en una jugada de mal enteniment entre el Julio i el Ton, aquest últim va deixar la pilota als peus del davanter local que no va desaprofitar l’ocasió. Per si això no fos poc, en una jugada similar, els locals marquen el segon. Si el primer gol ja ens va desmoralitzar, aquest segon ja va pesar com una llosa. A la segona part els de la Seu van fer el tercer i Vilana I va fer el 3 a 1. Podríem haver fet el segon si l’àrbitre hagués assenyalat una mà molt clara dins l’àrea. A partir de llavors els locals van sotmetre a un continu bombardeig al nostre porter Garcia, que tot i lluir-se va encaixar dos gols més. En aquest partit va debutar l’Ortega, de fet va ser l’únic partit que va jugar. El Barriga va definir-lo així: “no era mi pensamiento el que jugase, pero ante la insistencia de que era un buen jugador, lo hice salir. Efectivamente se le ve que no desconoce que es el fútbol, aparte de poseer un disparo muy duro, pero ¡ay!, le falta fondo, como a mi dos millones de pesetas y, lógicamente no duró más de quince minutos, los 75 restantes vagó por el campo como una verdadera sombra, aparte de que fue un verdadero coladero, por donde los jugadores locales hacían casi siempre sus escapadas. Me equivoqué, pero desde luego es una pena que no se entrene, pues con él en buenas condiciones físicas, marcaríamos más goles que en la actualidad”.
13-8-1967. Organyà 2 . Andorra 1. RESULTADO CORTO
El domini va ser total durant la primera part i la majoria de la segona, el nostre equip va oferir un dels partits més vistosos realitzats fins llavors, sobretot gràcies a la línia del mig del camp formada pel Miquel Simon i el Joan Serra “el Capi”, que alimentaven constantment de pilotes als davanters Vilana II, Ton i Paco. El primer gol va ser al minut 22, quan Vilana II rematava amb un fort xut amb la dreta. El segon gol va ser obra del Ton “en una jugada que le acredita como buen jugador (cuando quiere), pone el marcador en 2-0 en un gol de magnífica factura, que es bastante aplaudido por la ejecución del mismo”. El gol andorrà va ser a falta de 15 minuts en un clar fora de joc del davanter.
15-8-1967. Organyà 0 – UD Urgelense 3. NORMAL
Dos dies després i en plena Festa Major, “nuestros jugadores (Vilana II, Paco y Ton, sobretodo), llevan el lastre del partido del día 13, más el baile, etc…” A la mitja part només perdíem 0 a 1, però el més just hauria estat un empat, l’àrbitre va xiular un clar penal per mans dins l’àrea visitant i: “el portero, antes de disparar Vilana II, se mueve y rechaza el balón (antirreglamentariamente), el rechace va al número 4 visitante que estaba dentro del área al tirarse el penalty (cosa también antirreglamentaria) y lo despeja…” S’hauria d’haver repetit el penal. En la segona part prou van fer els nostres jugadors d’aguantar el domini dels de la Seu que van marcar dos gols més.
20-8-1967. Oliana 5 – Organyà 1. CUESTA ABAJO
El començament del partit va ser de domini nostre i no hauria estat injust arribar a la mitja part amb 0 a 2. Però la segona part ja va ser una altra cosa, als 18 minuts ja havíem rebut dos gols i al 22, el debutant Chato reduïa la diferència amb un gol molt bonic. Però l’Oliana en 15 minuts va fer tres gols més. Segons el Barriga, les raons van ser les moltes absències i que va haver de fer servir molts suplents habituals, la lesió del Miquel, que va ser quan ens van marcar el primer (a falta de 20 minuts es fa retirar i no va poder entrar ningú), el Julio es va posar de davanter centre on va estar nul i que els jugadors estaven saturats i faltats de condicions físiques. Del Chato, que debutava i ja no va jugar més, el Barriga va deixar escrit: “si quitamos el gol que consiguió y algunas faltas que ejecutó, pare usted de contar, muy lento y cansado enseguida”.
27-8-1967. Prullans 2 – Organyà 5. MARAVILLOSO
Abans de saltar al terreny de joc, el Barriga per motivar als jugadors els va dir: “venimos a pasar el día, jugar al fútbol y no hacer el ridículo”, i vist el resultat va funcionar. Però el començament del partit semblava que passaria el contrari, als 8 minuts ja perdíem 2 a 0 i sort del nostre porter Garcia que ho parava tot. Però poc després es va girar la truita, els nostres van començar a carburar i al minut 22 el debutant Ramon Vilanova “avanza con el balón, regateando a los que le salen al paso y cuando está cerca de la portería, atiza un chut que se cuela en la red contraria”. Això dóna ànims als nostres jugadors que mitjançant Vilana II marcava l’empat amb un xut per l’escaire des de fora l’àrea i abans de la mitja part, una altra vegada Vilana II marcava el 2 a 3. El Prullans es va treure la son de les orelles i va començar assetjant la nostra porteria, però el Garcia continuava igual. Va ser el Ramon de cal Ferrer el que feia el quart nostre i el Vilana II el cinquè, i encara en podia haver caigut algun més. Del Ramon Vilanova en va dir: “estupendo debut, autor de dos goles y creador de muchísimas jugadas, ¡bravo chaval!”
3-9-1967. Organyà 0 – Ceretano 1. DESPEDIDA
“Se acabo como quien dice este trofeo titulado COLOM, pero muy mal organizado, y que no ha hecho nada más que el poder pasar la tarde al aire libre presenciando un partido de fútbol…”. D’aquest partit només en diu que es va jugar malament i prou.
Garcia, Joan de Ponts, Lucas, Julio, Miquel Simon, Ton, Barriga,
Miquel Graell, Ramon Vilanova, Bepo, Joan Vilana, Paco, Boltrera
13-9-1967. Andorra 2 – Organyà 3. RECORDANDO
Tot i que l’anterior partit el míster ja s’acomiadava, encara en faltava un. El dia abans el Salva va tenir un accident de cotxe i estava a Lleida a l’hospital i el Barriga abans de començar el partit contra l’Andorra va demanar als jugadors que “hagáis lo imposible para ganar y ofrecer el triunfo a Salva”. Els andorrans van marcar primer, al minut 20, el Ton va fer l’empat i abans d’arribar a la mitja part, els andorrans es van tornar a avançar. Poc després vam tornar a empatar: Julio treu una falta, toca al travesser, la pilota va a dins però perquè no hi hagi dubtes, entre Gaset i Paco posen la pilota al fons de la xarxa. A falta de 18 minuts Paco va fer un fort xut que el porter va rebutjar, però Gaset molt atent va agafar el rebot i va fer el gol de la victòria. En aquest partit va debutar el Joan de cal Xicotet que va entrar substituint al Vilana II al minut 30. L’àrbitre no es va presentar i va ser el Barriga qui va agafar el xiulet. I per la història també quedarà que va ser el primer partit en que l’Organyà jugava amb llum artificial.
Ens falten els partits davant l’Oliana a casa, que vam guanyar (COSTÓ TRABAJO) i la derrota a Puigcerdà amb el Ceretano (NO, SR. CAÑAMERAS).