De l’any 1930 és el trofeu més antic que encara es conserva. “Obsequi Exelentisim Ajuntament d’Organyà. 1 juny 1930”. I que es va aconseguir guanyant el FC Solsona durant la Festa Major.
En la revista CADÍ, de la Seu, hi trobem les cròniques de dos partits entre el SC Organyà i la US Urgellenca. El primer partit va ser el 22 de març de 1932. “El partit en qüestió es recriminà desaforadament el modo de procedir d’alguns dels titulars de l’Unió i s’aplaudí com era de raó l’entusiasme que el SC Organyà emprà per a vèncer l’equip de casa nostra, gràcies al qual acoblat amb la tècnica de que feu gala l’equip visitant aconseguí un resultat favorable de 2 a 1.
Aquest resultat obtingut per l’Organyà diu molt a favor seu per quan és la primera derrota que en el seu propi camp inflingeix a l’Unió Sportiva, essent en canvi pels unionistes, una afirmació més de que cada dia ens apartem de la possibilitat de conquerir de nou el tan preuat títol de campions.”
Més endavant deia: “SC Organyà, 2 – US Urgellenca, 1. Aquest fou el resultat que es mereixia l’equip vencedor… millor tècnica… millor conjunt i sobretot, un entusiasme del tot desproporcionat amb el de l’Unió Sportiva, aconseguiren per a l’equip visitant una victòria clara i de cor, aplaudida pel públic bastant nombrós, omplia part de l’espaiós camp on va tenir lloc la desfeta de l’equip local.
De bon principi poguérem donar-nos compte de que els braus defenders del SC Organyà venien ben decidits a proporcionar un disgust als incondicionals de l’Unió.
Ja de bon principi també, poguérem apreciar per part de l’equip de casa nostra, un excés de confiança i molt poques ganes de privar que l’adversari es pogués donar el luxe de satisfer els seus desitjos…; i qui més descaradament contribuí a la victòria del SC Organyà fou (qui ho diria?) el capità dels vençuts; el seu migcentre i més concretament, l’Aixàs I … mira que fins un dels seus subordinats tinguer-li de demanar que se n’anés a la caseta abans que continuar destorbant… això la veritat passa una mica de mida.
A mi almenys i crec que aixís mateix a molts d’altres, no els hauria satisfet pas massa aquesta invitació; i lo més bonic del cas, fou que ell continuà cridant contra els demés jugadors com si fossin ells els que en tenien la culpa.
(…) Jo crec que bona part de l’advers resultat, fou també degut a no presentar-se complert l’equip de l’Unió. La davantera local jugà tota la primera part sense extrem esquerre lo que feu que la mitja i la defensa contràries no s’haguessin d’emprar a fons per a anular tota la seva efectivitat.
L’equip visitant com ja he dit abans demostrà molt més conjunt; molta més tècnica i molta més voluntat en conquerir la victòria i a fe que ho lograren.
D’aquests tres elements encomblats en foren producte els dos magnífics gols que s’apuntà l’equip vencedor.
Del SC Organyà tots compliren sobradament, almenys, cadascú hi aportà el seu esforç essent el més fluix el porter; ben al revés de l’Unió d’entre quins elements l’únic que feu un partit excel·lent lliurant al seu l’equip d’una seriosa desfeta, fou en Farràs I… i els demés?”.
Els equips a les ordres d’en Vilanova que feu un regular arbritatge s’arrengleraren: Boix. Llinàs, Campà, Saldes, Espart, Bosc, Ventolrà, Ubach, Vilana, Meret i Campos. (…)
1932. 1. Joan Bosch cal Frare, 2. ?, 3. Josep Vilana cal Massianes, 4. Pepito Obach cal Damian, 5. Joan Besora ca l’Abrigader, 6. Francisco Campà, 7. Josep Boix, 8. Federico Llinàs cal Norat, 9. Pepi Vilana cal Renegat, 10. Ton Espar cal Tressens, 11. ?.
L’altre partit que en tenim referència és del 10 d’abril de 1932. “SC Organyà, 4 – US Urgellenca,1. Aquest partit celebrat el diumenge prop-passat, fou guanyat a la primera part per l’equip visitant, degut a la manca de titulars que hom progué apreciar en l’equip unionista durant el temps que els vencedors marcaren els seus quatre gols.
Menys la porta, totes les restants línies de l’Unió jugaren incomplertes els quaranta-cinc primers minuts. (…).
Tot el dit, no és pas per desmerèixer la victòria aconseguida per l’equip visitant, ja que no seria just escatimar-li; els gols foren de tots de classe, això és, producte de magnífiques combinacions de la seva davantera.
Únicament volem donar a entendre a aquells senyors, que diumenge demostraren una gran satisfacció davant la desfeta d’aquell equip, quasi reserva de l’Unió, que no hi havia perquè estar tan cofois d’aquell resultat advers a l’equip de casa, que encara sense raó sols podria venir a desvalorar la classe de futbol de la nostra Ciutat.
En resum: l’Organyà sapigué aprofitar-se de l’absència de titulars en les línies dels seus contraris, imposant-se l’Unió tan bon punt s’arrengleraren alguns d’aquella que ho feren, com ja hem dit, a la segona part”.
Sembla ser que no van païr gaire bé la golejada.
La revista CERETÀNIA de Puigcerdà del 19 de juny de 1932 fa referència a un partit entre l’Organyà i el Puigcerdà. “El diumenge passat el nostre FC Puigcerdà anà a jugar un partit contra l’equip d’Organyà, vencent per 1 a 0. El joc fou interessant en extrem i els nostres jugadors es portaren com els bons, particularment el porter Noguera que es transformà en veritable “porta hermètica”. Els felicitem a tots”.
Solsona, 1932. 1. Marxantó, 2. Tonet de cal Marcelino, 3. Tino de ca l’Asabel, 4. Nasi de cal Marquetó, 5. Nen de cal Rocamora, 6. Gildo de cal Guilló, 7. Enric de ca l’Americano, 8. Lázaro de cal Tuixén, 9. Moixó, 10. Marianet de cal Rei, 11. Colomera.
Al diari LA RAMBLA del 17 d’abril de 1933, podem llegir: “Organyà FC 0 – Joventut Esportiva 3. La primera part transcorregué monòtona, sense que hi hagués cap perill per a cap porteria. Els forans, que jugaven a favor del sol, veieren tots els seus esforços inutilitzats per la defensa en que s’havia col·locat l’onze local. A la segona part, un canvi radical de tàctica en els nostres promogué ben aviat un aldarull davant la porteria contrària, aldarull que l’extrem esquerra Vila aprofità per a marcar el primer gol a favor dels propietaris. L’Organyà atacà a fons, però la defensa de la Joventut desfà tots els seus intents. La davantera local palesà poc encert en els xuts a gol i malmeté una sèrie de trets a la porta contrària; amb tot, però, Sanau recollí la pilota, la passà a Guiu, aquest la trameté a Ubach, que es trobava desmarcat prop de la porteria, i d’un xut magnífic aconseguí el segon gol. El partit prengué aleshores un caire emocionant i els locals dominaren completament desconcertant els forasters. Guiu recollí una passada de Vila, avançà decidit, diblà la línia mitjana després de burlar la defensa empalmà un xut fantàstic que el porter contrari no pogué deturar i així obtingué el tercer gol. El partit acabà amb el resultat de tres a cap a favor dels locals. Dels jugadors forans sobresortí Espar, i dels nostres la defensa i especialment el porter Soy (…)”.
També al diari LA RAMBLA del 29 de maig de 1933, trobem la següent crònica amb el mateix rival: “J.E. Republicana 6 – Organyà E.C. 1. El dijous dia 25 , començà el torneig Copa Alt Pirineu. Se celebrà el partit que havien de jugar aquets dos equips el diumenge anterior i que hagué d’ésser suspès, a causa de la pluja. A poc d’haver-se iniciat l’encontre, els forans són castigats amb un cop franc que tira Malagarriga directe a gol i obliga el porter a cedir córner, que executa molt bé Vila. Sanou remata i marca el primer gol a favor de la Joventut; ben prompte, però, l’equip forà aconsegueix l’empat per obra de Vilana. En una arrancada, Navarro marca el tercer. Monmany que debuta com a porter de la Joventut, es llueix en efectuar una gran parada a un freekick. Sanou fa el quart gol i acaba la primera part. A la segona, Bretones fa el cinquè i Vila el sisè per als locals. I amb el resultat indicat al començament, acabà l’encontre, que fou molt mogut. Sobresortiren pels locals Juventeny, Ansaldo, Sanou, Vila, Bretones i Navarro; i per l’Organyà, Espar. L’àrbitre Sr. Rossique, molt imparcial”.
En la revista EL PIRINEU, de Puigcerdà, el 4 de juny de 1933, es fa esment del torneig “Copa Alt Pirineu” en el qual hi van prendre part la Unió Urgellenca, FC Organyà, Puigcerdà FC i Joventut d’Esquerra Republicana de la Seu.
En aquesta mateixa revista, el 25 de juny hi diu “diumenge passat va jugar-se al camp local, un interessant partit entre els equips Organyà FC i Puigcerdà FC, el qual finalitzà amb empat a un gol. Els nostres equipiers varen tenir moltes ocasions per augmentar el resultat, però no sapigueren aprofitar-les”. I el 16 de juliol parlava del partit de tornada. “Continuen els equips disputant-se la “Copa Alt Urgell”. Diumenge passat l’onze local es traslladà a Organyà per enfrentar-se amb l’equip d’aquella població. Els nostres arribaren satisfets després d’haver assolit una altra victòria, per la diferència de 2 gols a 1”. Suposem que la Copa Alt Pirineu i la Copa Alt Urgell deu ser la mateixa. Finalment el Puigcerdà va ser el vencedor del torneig.
El 1936, com tots sabem, va esclatar la guerra i suposem durant uns quants anys el futbol va quedar una mica en segon pla, altra feina tenien.