El dia 6 de gener de 1942 va sortir un autocar d’Organyà en direcció a Andorra. Durant el trajecte va passar un fet, molt present en la memòria de la història del Club de Futbol Organyà i que el vincula amb la història del Fubol Club Barcelona. Van ajudar a passar la frontera a en Josep Samitier, jugador i entrenador del Barça.
Delegat de la Caixa a Andorra, Lluís ca l’Ardit, Camardons, Ranero, Josep Samitier, Tarrés de Solsona, Ventureta de Peramola, Miró, Lluís Espar, Boix (alcalde), Plujo de Peramola, Diego de la Pista, Antolín, Valentí, Marxantó, Joan ca l’Ardit.
Aquest és lo delegat de la Caixa d’Andorra (lo primer de dalt a l’esquerra…) El relat d’aquesta pàgina gloriosa del C.F. Organyà comença amb aquestes paraules d’en Valentí Planes mentre m’ensenya una còpia d’una vella foto.
Lo dia 6 de gener de 1942, dia de Reis , va sortir un autocar d’Organyà cap a Andorra, amb jugadors i seguidors que anaven a jugar un partit de futbol. Durant el trajecte vam haver de parar a La Seu, allà a l’Alsina-Graells , que és al passeig. La gent que va baixar va aprofitar per fer un cafè o per anar a la lavabo.
En aquelles que va comparèixer un home i es va apropar allà al cotxe vigilat per gent del poble que anaven de paisà que acompanyaven els jugadors.. lo meu pare, lo del Armenté, lo Sastret… i lo Boix.
Aquest home, lo Samitier, va dir amb una veu espantada i casi bé tremolant de por.
– On aneu?
– A Andorra – van respondre.
– Es que jo voldria anar a Andorra i no tinc papers i em busca la policia
Lo Boix que aleshores era lo “jefe de Falange”,va dir:
- Puja,- i el va convidar a pujar a l’autocar.
El trajecte va continuar normalment i en arribar a la frontera i quan els Guardia Civils que vigilaven, van preguntar per la procedència de la gent que hi havia a l’autocar, lo Boix, va dir que formaven part de l’expedició de l’equip de l’Organyà que anaven a jugar a Andorra a futbol. Aquestes paraules van fer que no escorcollessin els jugadors i que en Samitier arribés sà i estalvi a terres andorranes.
A la tarda vam jugar el partit i va venir a veure el partit, i es va voler fer una foto amb nosaltres per fer-nos contents.
Aquesta foto va ser un gran regal de Reis per tots els jugadors, – sobretot per un que és qui ens explica aquesta història. En Valentí Planes de Cal Valentí.
Aquest és un fragment d’una entrevista que vaig mantenir amb ell durant l’estiu passat a Organyà(2005)
Jordi Espar
No s'han trobat entrades.