La temporada 1996 – 1997 l’Organyà jugava al grup 13 de la Segona Regional. L’any anterior va estar a punt de l’ascens acabant la lliga tercer a sis punts del primer i el segon. Va ser la temporada que estrenàvem la samarreta marca Kappa que era com la suplent de l’Athletic Club i també va ser l’any que el Kiko es va convertir en el primer jugador de la història del nostre club a ser internacional amb la seva selecció, l’andorrana.
La plantilla entrenada pel Salvador Sainz i presidida pel Ramon Vilanova la formaven:
TONI Espar (24 jugats/31 gols encaixats), XAVI Vilana (6/14) -porters- MARC Jordana (8), ÀNGEL De la Llana (21/1), Carles Lalinde, LITOS (18), KIKO Obiols (25/4), Carles BERNADÓ (20/1), Josep SORRIBES (30/5), ALBERT Riu (26), EDU Obach (13/3), JOAN Vilana (19/5), JOEL Boix (25/2), ENRIC Vilana (11/3), Xavier CHOY (6), VICENÇ Vilana (22/2), JORDI Obach (15/3), CARLES Nadal (24/3), DAMIÀ Obach (9/1), TONI Soldevila (28/13) i els juvenils: MARC Sala (1), RAMON Vilanova (13/9), SALVADOR Galdeano (4), Joan Guàrdia, JUANITO (12/1 gol/1 gol encaixat), David ESCOFET (19/5), Xavier AULESA (22/11).
Destacar que tots els jugadors menys un eren del poble, l’únic que venia de la Seu era el Xavi Aulesa però que jugava amb els nostres juvenils des de feia almenys quatre anys, bé i l’Albert Riu de Fígols.
Partits:
| 1 | Organyà | Magraners | 5-1 |
| 2 | Castelló de Farfanya | Organyà | 3-2 |
| 3 | Organyà | Balàfia | 3-1 |
| 4 | Poal | Organyà | 0-4 |
| 5 | Bellcairenc | Organyà | 1-1 |
| 6 | Organyà | Agramunt | 0-2 |
| 7 | Sant Guim | Organyà | 2-3 |
| 8 | Organyà | Castellserà | 1-0 |
| 9 | La Guàrdia-Lada | Organyà | 2-0 |
| 10 | Organyà | Palau d’Anglesola | 1-1 |
| 11 | Tornabous | Organyà | 2-1 |
| 12 | Organyà | Sant Martí de Maldà | 2-0 |
| 13 | Conca Dellà | Organyà | 0-5 |
| 14 | Organyà | Vilanova de l’Aguda | 1-2 |
| 15 | Torà | Organyà | 4-1 |
| 16 | Magraners | Organyà | 4-3 |
| 17 | Organyà | Castelló de Farfanya | 0-1 |
| 18 | Balàfia | Organyà | 2-4 |
| 19 | Organyà | Poal | 1-1 |
| 20 | Organyà | Bellcairenc | 1-3 |
| 21 | Agramunt | Organyà | 5-3 |
| 22 | Castellserà | Organyà | 0-2 |
| 23 | Organyà | Sant Guim | 2-0 |
| 24 | Organyà | La Guàrdia-Lada | 4-1 |
| 25 | Palau d’Anglesola | Organyà | 0-0 |
| 26 | Organyà | Tornabous | 1-2 |
| 27 | Sant Martí de Maldà | Organyà | 5-2 |
| 28 | Organyà | Conca Dellà | 9-0 |
| 29 | Vilanova de l’Aguda | Organyà | 0-3 |
| 30 | Organyà | Torà | 8-1 |
Classificació final:
| Punts | PJ | PG | PE | PP | GF | GC | |||
| 1r | Bellcairenc | 76 | 30 | 23 | 7 | 0 | 84 | 31 | ↑ |
| 2n | Agramunt | 60 | 30 | 19 | 3 | 8 | 68 | 40 | |
| 3r | Sant Martí de Maldà | 59 | 30 | 17 | 8 | 5 | 81 | 38 | |
| 4t | Palau d’Anglesola | 51 | 30 | 14 | 9 | 7 | 78 | 45 | |
| 5è | Castelló de Farfanya | 48 | 30 | 15 | 3 | 12 | 61 | 39 | |
| 6è | La Guàrdia-Lada | 47 | 30 | 13 | 8 | 9 | 51 | 56 | |
| 7è | ORGANYÀ | 46 | 30 | 14 | 4 | 12 | 73 | 46 | |
| 8è | Tornabous | 45 | 30 | 13 | 6 | 11 | 56 | 47 | |
| 9è | Castellserà | 44 | 30 | 12 | 8 | 10 | 57 | 41 | |
| 10è | Magraners | 43 | 30 | 14 | 1 | 15 | 61 | 77 | |
| 11è | Torà | 38 | 30 | 10 | 8 | 12 | 52 | 59 | |
| 12è | Vilanova de l’Aguda | 37 | 30 | 11 | 4 | 15 | 49 | 59 | |
| 13è | Sant Guim | 32 | 30 | 10 | 2 | 18 | 59 | 73 | |
| 14è | Poal | 25 | 30 | 7 | 4 | 19 | 39 | 83 | |
| 15è | Conca Dellà | 19 | 30 | 6 | 1 | 23 | 49 | 116 | * |
| 16è | Balàfia | 10 | 30 | 2 | 4 | 24 | 30 | 98 | ↓ |
*Conca Dellà deixa de competir per sempre la temporada següent.
En aquesta classificació podem veure uns quants equips que malauradament ja han desaparegut com el Sant Martí de Maldà, el Castelló de Farfanya, el Guàrdia-Lada, el Poal i el Conca Dellà d’Isona.
La lliga va començar el 22 de setembre amb una contundent victòria davant el Magraners per 5 a 1 (Kiko, Sorribes 2, Joan Vilana i Carles Bernadó) que ens deixava segons a la classificació darrera el Sant Martí de Maldà que havia guanyat 8 a 0 a la Guàrdia-Lada. Després perdríem davant el Castelló de Farfanya però a la jornada 3 recuperàvem el segon lloc guanyant el Balàfia.
En la jornada 4 guanyàvem 0 a 4 a Poal i això combinat amb la primera derrota del Sant Martí de Maldà va fer que hi hagués un quadruple empat a 9 punts al capdavant de la classificació (juntament amb Agramunt i Guàrdia-Lada).
En la jornada 5 vam aconseguir un meritori empat a Bellcaire, que acabaria aconseguint el campionat i l’ascens directe sense perdre cap partit però que havia començat la lliga una mica irregular.
Després vindrien una sèrie de victòries i derrotes fins que el 15 de desembre, jornada 12, guanyàvem per 2 a 0 al líder Sant Martí de Maldà que encara no havia perdut cap partit. Els gols els van fer el Toni Soldevila al 65’ i el juvenil David Escofet al 80’. Segons la crònica del diari l’Organyà va poder golejar.
L’últim partit de l’any va ser una contundent victòria a Isona contra el Conca Dellà per 0 a 5 que ens tornava a posar a la lluita per la lliga. Arribàvem a Nadal en quarta posició a 4 punts del Sant Martí de Maldà.
Després van venir quatre derrotes seguides (Vilanova de l’Aguda, Torà, Magraners i Castelló de Farfanya) que ens va fer tocar de peus a terra. Érem desens a 16 punts del líder Bellcairenc.
En la jornada 18 vam tornar a trobar el camí de la victòria amb un 2 a 4 al camp del Balàfia. Com va dir el Segre “Soldevila la armó” “El excelente jugador del Organyà, Soldevila, autor de dos de los cuatro goles de su equipo, se encargó de aguar la fiesta que por momentos se vivió en la barriada. El equipo capitalino no supo ni pudo mantener una clara ventaja en el marcador de 2 a 0. Y en el último cuarto de hora de partido, el bravo jugador visitante junto a sus compañeros, volcados todos ellos sobre el marco del equipo local, armó el taco al lograr revivir a un Organyà que fue más listo y en el momento oportuno supo despertar y lograr dar la vuelta al marcador”. I és que l’Organyà perdia 2 a 0 a falta de 20 minuts, però amb gols de Sorribes de penal (70’), Ramon Vilanova (80’) i dos del Toni Soldevila (87’ i 90’) van donar la volta al marcador en un espectacular partit.
Va ser un miratge ja que llavors vindrien un empat (Poal) i dues derrotes més (Ballcairenc i Agamunt). Deixant-nos en una trista 11a posició, molt lluny de dalt i també llunyíssim de baix on el Balàfia i el Conca Dellà estaven ben enfonsats.
L’Organyà va reaccionar amb tres victòries seguides (Castellserà, Sant Guim i Guàrdia-Lada) i un empat (Palau d’Anglesola). Com a anècdota, en el partit davant el Guàrdia-Lada va fer de porter del Juanito, normalment extrem al juvenil, i que només va rebre un gol i en general va tenir poca feina.
Vindrien dues derrotes més davant Tornabous i Sant Martí de Maldà. A falta de tres jornades estàvem novens a 27 punts del líder destacat Bellcairenc.
I les tres últimes jornades van ser espectaculars, primer un 9 a 0 a Isona davant el Conca Dellà, “destacar que en el equipo del Organyà jugaron cinco juveniles y que 8 de los 9 goles fueron conseguidos por jugadores juveniles”. Aquests juvenils eren el Salvador Galdeano, Ramon Vilanova, David Escofet, Xavi Aulesa i Juanito i els gols els van fer Ramon 3, Aulesa 3, Toni Soldevila, Escofet 2. La penúltima jornada un 0 a 3 a Vilanova de l’Aguda (Ramon, Diego pp i Toni Soldevila) i després un 8 a 1 a casa davant el Torà per acomiadar la temporada. Com deia el diari: “el conjunto local ha desarbolado al Torà de principio a fin, y sobresalió de este favuloso encuentro la calidad de los goles, alguno de ellos de bellísima factura. Pricipalmente el segundo tanto, obra del jugador juvenil Ramon, que junto al también juvenil Aulesa fueron los autores de seis de los ocho goles, a tres por barba”. Els altres dos els va fer l’Edu Obach.
Vam acabar la lliga amb una setena posició a 30 punts del Bellcairenc, però amb la il·lusió de veure aquests joves que ens donarien tardes de glòria com el Ramon Vilanova, el Juanito o el David Escofet, per destacar-ne només tres.
Article publicat per la Mañana el de març de 1997.