JORNADA 20 26/02/2017 17.30 h. Les Lloredes
Organyà: Ribó, Paulo, Marcos, Santi, Ribó, Fortó, Robert (Busquets 89’), Pau (Maco 77’), Xixo (Edgar 67’), Oscar, David i Casanoves.
Agramunt: Caste, Roca, Villa, Dennis, Pedrol, Ibra, Silver, Ferran, Caselles (Seres 46’), Tarru (Mosta 76’) i Arnau (Igna 46’).
Arbitre: Mujal-Benet. T.G. Santi, Casanova / Igna.
Gols: 1-0 Pau 10’, 2-0 Robert 22’, 3-0 Edgar 86’.
Diumenge de Carnaval. Horari estrany. Partit solapat entre un Atletico-Barça televisat i un Quinto a Cal Nando. No havíem guanyat a l’Agramunt a les Lloredes des de feia 14 anys. Veníem de fer un partit desastrós davant el cuer, 8 dies endarrere. A priori els antecedents no eren massa esperançadors per gaudir d’una bona tarda de futbol, això va restar afluència d’aficionats a les grades, però els fidels estàvem al camp i amb l’equip, i a fe de Deu que no ens van defraudar, l’ Organyà es va disfressar amb la seva segona equipació d’equip de veritat de segona catalana i va golejar sense pal·liatius a un Agramunt desbordat.
Partit aplaçat el primer diumenge de febrer per la pluja, que la federació ens va fer jugar aquest diumenge contra la voluntat dels dos equips. Partit presidit per l’ametller de Cal Sellent florit, en una tarda primaveral on donava gust estar amb mànigues de camisa fins que l’astre rei es va amagar darrere Santa Fe. Els ganxos van sortir amb ganes de rentar la mala imatge del darrer diumenge i es va notar amb l’ intensitat que van marcar des del xiulet inicial, nomes amb això en vam tenir prou per superar a un rival amb una defensa molt fluixa i poc contundent, sense creació a la zona de màquines, amb una davantera de fireta que fins i tot ens va permetre tancar la porta a zero per segon cop aquesta temporada i si hi sumem que el seu porter ens va regalar el 2 a 0, era quasi impossible que els tres punts volessin de les Lloredes. Tot i així no em de restar mèrits als nostres que van fer mèrits perquè el resultat sigues fins i tot molt mes voluminós que el que va reflexar l’acta arbitral.
Als 4 minuts primer avis de Casanova al llançament d’una falta que fa lluir a Caste. Cinc minuts mes tard, la marxa de mes que havíem ficat des del xiulet inicial va provocar que una pilota dividida al mig camp la guanyéssim i provoquéssim una bona contra portada per Casanova per banda dreta, la seva centrada al segon pal on Xixo la deixa a Pau que tot sol aprofita la descol·locada defensa per afusellar el primer de la tarda i el seu onzè de la temporada. L’Agramunt no reacciona i als 22’ Robert aprofita una pilota que se li esmuny de les mans de mantega de Caste i a porta buida marca el gol mes fàcil de la seva vida. Partit controlat i podríem dir que sentenciat abans de la mig hora de joc, nomes nosaltres podíem tornar a introduir al partit a l’Agramunt, hi fins a tres vegades els hi vam brindar l’ocasió, una mitja sortida per alt de Ribó que no van saber rematar, una pilota perduda per Xixo a la frontal que va rectificar el porter i una entrega de Santi al rival que no va saber que fer amb el present . Un altre equip ens hagués pogut capgirar el partit. Abans d’arribar al descans, Robert va rematar una centrada de Pau que va marxar fregant la base del pal esquerra.
A l’inici de la segona, l’entrenador de l’equip de la capital del torró introdueix dos cares noves, però el camp segueix fen pendent cap a la seva porteria. Xixó perdona la maneta a l’Agramunt, amb dos claríssimes ocasions davant un Caste que amb dos bones intervencions es refà del segon gol encaixat. Igna amb un bon cop de cap que es converteix en el primer i darrer remat entre pals dels visitant, obliga allargar la manopla a Ribó que passa el ferrollat a la seva porteria per segon cop en el present campionat, per cert, tots dos davant l’Agramunt. Llàstima que la setmana que ve no tornem a jugar contra ells. Hi ha temps fins i tot perquè entrin lo tiet i lo nebot, entre tots dos es fabriquen el tercer pels ganxos a cinc de la conclusió. Partit de quatre punts davant un rival directe, amb lo golaverage al nostre favor i recuperant sensacions per afrontar els dos propers ports, un Tourmalet a Mollerussa i un Everest a casa amb el Solsona.