JORNADA 10 06/11/2016 15.45 h. Les Lloredes
Organyà: Ribó, Sala, Paulo, Marcos, Santi, Fortó, Robert (Edgar 89’), Pau (Jose Luis 81’), Casanova, Oscar i Pallares (Xixo 65’).
Alcarràs: Gerard, Eres (Parra 60’), Agusti (Segura 46’), Cendros, Tutusaus, Juan Carlos (Miro 46’), Alfons (Rius 65’), Llorenç, Jaime, Gilart i Ivan.
Arbitre: Callejas-Guerrero. T.G. Santi, Fortó / Tutusaus, Jaime, Parra, Segura.
Gols: 1-0 Casanova 16’, 2-0 Pallares 41’, 3-0 Pau 62’, 3-1 Gilart 66’.
Ens tocava gaudir d’un bon partit de futbol a les Lloredes. Ho necessitàvem tots, afició, jugadors, cos tècnic, junta directiva. I aquest diumenge ho vam aconseguir i ens vam treure un pes de sobre. Em de creure en aquests jugadors i nou projecte. Va ser una primera hora de futbol que feia molt de temps que no veiem. Equip ben col·locat, amb ambició, pressió i concentració per recuperar la bola, les línees juntes, sense carències defensives. Amb un Sala que es va menjar al seu millor home atacant, l’escorredís i ràpid Ivan que la temporada passada ens va fer un estrip amb el Balafia. Amb un Fortó que va escombrar el centre del camp donant mes llibertat creatives a Oscar i Casanova, i va tenir temps de fer cobertures als centrals quan perdien la posició. I a davant dos veterans com Pau i Robert que ajuden a créixer partit darrere partit a un Pallares que ja es el màxim realitzador de l’equip amb 5 gols. Tot això te molt mes mèrit ja que davant teníem un molt bon equip, un Alcarràs que tot i les baixes dels seus dos homes gol, els experimentats Olea i Rey, va presentar un onze de campanetes que nomes havia perdut davant dels dos líders de la categoria, Solsona i Borges.
El partit va començar quasi amb mig hora de retard, ja que l’equip visitant va patir una averia en l’autocar que el desplaçava a Organyà i el van tenir que substituir a mig trajecte. Des del xiulet inicial es va veure als homes de Toni Menchon que estaven endollats. Als 5’, una bona passada de Pau es rematada per Pallares que fa estirar a Gerard per evitar el primer. Va ser el preludi del primer de la tarda. Un xut parabòlic des del lateral dret davant de la banqueta ganxa, d’aquells que sembla que pugen i sortiran per sobre el travesser però que baixen de cop i fan inútil l’estirada del porter es va convertir en un golas de Casanova. Dos minuts mes tard, el mateix jugador va poder marcar el segon de la tarda, un remat de cap tot sol va sortir llepant el pal esquerra de l’arc visitant. L’Alcarràs va replicar amb dos bones ocasions. La primera Cendros no va poder aprofitar una bona passada de Juan Carlos, es va desempallegar d’un Ribo a mitja sortida però la va creuar a fora. L’altra una centrada d’Agusti va ser rematada de cap per Alfons per sobre el travesser. Van ser les dos úniques arribades dels forasters en tot el primer acte. Els darrers 10 minuts abans del descans van ser una successió de futbol i oportunitats ganxes. Al 36’ Robert fa lluir Gerard. Als 40’ doble aturada de nou de Gerard, a llançament de falta de Casanova que la rebutja, li cau a Santi que remata tot sol i de nou el gat d’Alcarràs l’envia a corner. En el llançament d’aquest, la pilota li cau al segon pal a Pallares que afusella ara sí al porter visitant i fa pujar el 2 a 0. En temps afegit encara en tenim un altra a peus de Pau, però de nou li guanya la partida el millor home dels visitants amb un altra bona aturada.
A la represa els visitants avancen línees ja que no tenen res a perdre. Tutusaus ens perdona escurçar distancies al 55’, rematant tot sol fora. També podem fer nosaltres el tercer tres minuts mes tard al rematar Santi un corner que Gerard vola per impedir-ho. Als 62’ Pau es fabrica tot solet el 3 a 0 per banda esquerra se la canvia de peu i sorprèn al pal curt del porter. Partit que semblava tancat. Però cinc minuts mes tard, en el servei d’una falta, la pilota li cau a peus del capità visitant Gilart, que tot sol retalla distancies i ens fa aparèixer per breus moments el fantasma del partit a Balafia. Però l’equip sembla que va aprendre la lliçó i sap madurar el partit fins al xiulet final. Ja que no vam tenir el coet del Cuqueto per celebrar la victòria, ens va venir a veure l’arc de Sant Marti en el tram final de partit.
Tres punts importantíssims no tan sols per la victòria sinó per la manera que vam guanyar, que ens serveix per donar un pas endavant. Diumenge que ve un altre partit a les Lloredes per seguir sumant davant d’un clàssic de la categoria com el Cervera.