El primer escut que en tenim notícia, per dir-ho així, data dels anys trenta. Com es pot veure en aquesta foto de 1932, el Josep de cal Macianes porta una samarreta amb l’escut amb la forma del del Barça, el que no sabem és el que hi ha al quadrant de dalt a l’esquerra. Hi sortia Santa Fe? Uns ganxos?. El que sembla clar és la senyera i els colors del club. Una pilota sobre la franja blava central? Les sigles de l’equip de llavors, SCO?, com que sembla inspirat en el del Barça potser sí. Podria ser com aquest, però no n’estem segurs. Esperem saber-ho algun dia.
El següent escut del que en sabem alguna cosa està imprés en un full oficial del club datat l’any 1949 i en que es veu que té una forma que recorda al del Barça, amb una bandera per darrere. Sembla clar que la bandera té els colors de l’Organyà ja que si fos la senyera tindria quatre franges enlloc de tres, però la resta no sabem quins colors té. Es veuen uns ganxos, l’escut de Catalunya, una pilota i el nom castellanitzat C. de F. Orgañá.
El 1949 es va adoptar l’escut actual, amb el nom en castellà, que té una forma semblant al del Lleida, pel qual es diu que va ser proposta del Gustavo Barriga, que just aquell any va venir de Lleida cap a Organyà. Hi podem veure Santa Fe (de color verd), els colors del club darrera seu i a sota la senyera amb la pilota, amb el nom en castellà.
Com a curiositat aquest banderí que li van fer al Valentí el dia del seu homenatge, no hi veieu res estrany?
Amb la mort del dictador, el 1975, vam recuperar el nom del club i del poble, ORGANYÀ.
En aquests anys de democràcia, només a la samarreta, hi han hagut alguns escuts “curiosos” per dir-ho així.
El primer, de forma triangular i Santa Fe que sembla una altra cosa el vam lluïr de 1998 a 2004 i el segon amb Santa Fe que sembla els Alps el vam portar de 2004 a 2011.
Aquest és una variació més estilitzada de l’actual apareguda l’any 2018 juntament amb el logo del Centenari.