El primer any a Preferent, 2005 – 2006

En aquest article recordarem la històrica temporada del debut a Preferent, la 2005-2006, que tot i quedar últims destacats, serà recordada per com un poble petit com Organyà va passejar-se per mig Catalunya. Barcelona, Tarragona, l’Hospitalet, Castelldefels, Igualada, Viladecans, Amposta, Tortosa etc van sentir parlar per primera vegada del nostre club.

L’entrenador elegit va ser el Luís Blanco, un tècnic amb molta experiència en el futbol andorrà. Però a menys d’una setmana per començar la lliga, va ser destituït per la directiva presidida pel Tino Vilà, degut als mals resultats durant la pretemporada i que no va acabar de convèncer ningú.

L’entrenador de la temporada anterior, el José Luis Carrio, que era el secretari tècnic, va tornar a agafar les regnes de l’equip.

La plantilla era formada per:

Nom Partits Minuts Gols
MIQUEL Alsina 5 387 -9
ANTONIO Soria 29 2538 -63
Xavier BULLICH 2 135 -3
Joan PERDIGUÉS 26 1553
Jordi Parramon “PARRA” 24 1370 1
JOEL Boix 34 2555
IVAN Vigo 33 2769
TONI Sort 18 1396 2
David BUCHACA 31 2759
Javi SÁNCHEZ 25 2088 1
MIKI Pavón 5 321
Gerard ISERN 17 1202
RAMON Vilanova 33 2772 11
Marc CORNET 32 2206 3
Manolo LOSADA 7 69
David ESCOFET 16 985 6
Ivan Lorenzo “LOREN” 31 1527 3
Carles NAVINÉS 29 2124 2
Pablo YEPES 4 117
Sergi COLELL 5 86
KIKO Obiols 8 454
FERRAN Soler 17 1069 3
ORIOL Lara 26 1945 1
Jordi YESTE 14 945 1
Jordi LUQUE 3 80

Partits:

1 Organyà Igualada 0-4
2 Cambrils Organyà 1-1 Ramon
3 Organyà Mollerussa 0-0
4 Jesús Catalònia Organyà 3-2 Ramon 2
5 Organyà Santa Eulàlia 1-2 Escofet
6 Camp Clar Organyà 0-1 Navinés
7 Organyà Amposta 1-2 Escofet
8 Pubilla Cases Organyà 0-0
9 Organyà Vista Alegre 1-2 Ramon
10 Marianao Poblet Organyà 4-0
11 Organyà Viladecans 1-2 Yeste
12 Gimnàstica Iberiana Organyà 6-0
13 Sitges Organyà 3-1 Cornet
14 Organyà Roda de Berà 3-0 Loren, Escofet, Parra
15 Polvoritense Organyà 3-1 Ramon
16 Organyà Alcarràs 2-3 Cornet, Sánchez
17 Benavent Organyà 3-0
18 Igualada Organyà 3-0
19 Organyà Cambrils 4-5 Oriol, Escofet, Loren 2
20 Mollerussa Organyà 3-0
21 Organyà Jesús Catalònia 1-3 Escofet
22 Santa Eulàlia Organyà 2-1 Ramon
23 Organyà Camp Clar 2-0 Ramon, Ferran
24 Amposta Organyà 1-0
25 Organyà Pubilla Cases 0-1
26 Vista Alegre Organyà 3-4 Ferran 2, Ramon, Navinés
27 Organyà Marianao Poblet 1-2 Ramon
28 Viladecans Organyà 3-0
29 Organyà Gimnàstica Iberiana 1-2 Cornet
30 Organyà Sitges 1-1 Ramon
31 Roda de Berà Organyà 1-0
32 Organyà Polvoritense 2-2 Toni, Escofet
33 Alcarràs Organyà 3-0
34 Organyà Benavent 2-2 Toni, Ramon

A la jornada 12, després de caure golejats al camp de la Gimnàstica Iberiana, combinat amb l’empat del Camp Clar a Mollerussa, vam col·locar-nos últims i ja no sortiríem d’allà mai més. I va ser precisament contra l’Iberiana quan vam segellar el descens matemàtic a Primera Regional en perdre a casa, era la jornada 29.

Classificació:

Punts PJ PG PE PP GF GC
1r CF Igualada 71 34 21 8 5 75 29
2n CF Amposta 67 34 20 7 7 65 41
3r UD Marianao Poblet 56 34 17 5 12 55 39
4t Gimnàstica Iberiana 56 34 18 2 14 69 56
FC Benavent 54 34 14 12 8 58 37
CE Pubilla Cases 52 34 15 7 12 48 46
UE Sitges 50 34 13 11 10 47 45
CF Cambrils 49 34 14 7 13 60 53
UD Vista Alegre 49 34 14 7 13 47 51
10è UD Viladecans 48 34 13 9 12 42 37
11è CD Polvoritense 45 34 13 6 15 61 60
12è CF Jesús Catalònia 45 34 12 9 13 48 64
13è C At Roda de Berà 42 34 9 15 10 36 34
14è CF Santa Eulàlia 41 34 10 11 13 41 54
15è FC Alcarràs 39 34 10 9 15 36 64
16è CFJ Mollerussa 33 34 8 9 17 42 55
17è At Camp Clar 30 34 8 6 20 42 56
18è CF ORGANYÀ 18 34 4 6 24 34 75

Partits destacats:

Jornada 1. 18/09/2005. Organyà – Igualada 0-4. Debut a Preferent davant un rival que acabaria sent el campió i que va sentenciar ben aviat, a la mitja part ja guanyava per 0 a 4. Es pot dir que vam pagar la novatada. L’alineació, per recordar-la va ser: Miquel, Perdigués (Gerard 45’), Ivan, Toni, Joel, Buchaca (Parra 80’), Ramon, Loren (Escofet 45’), Cornet (Losada 78’), Sánchez, Navinés (Yepes 62’).

Jornada 2. 25/09/2005. Cambrils – Organyà 1-1. El primer punt no va trigar arribar, en el primer desplaçament ja vam sumar un empat i ben just va anar que aconseguim la victòria. El Ramon va avançar l’Organyà de penal al minut 75’ i no ens van empatar fins a sis minuts del final.

Jornada 6. 22/10/2005. Camp Clar – Organyà 0-1. La primera victòria va arribar a la jornada 6 a Tarragona capital. El gol va ser així: el porter Antonio va servir en llarg, el Cornet va pentinar la pilota i el Navinés es va quedar sol davant del porter superant-lo d’un fort xut des de la frontal, era el minut 22.

Jornada 14. 18/12/2005. Organyà – Roda de Berà 3-0. La primera victòria a casa i segona del campionat va tardar una mica. Era l’últim partit abans de Nadal, poca gent al camp quan va començar, culpa de l’hora, el fred i els mals resultats. Els que van arribar tard es van perdre el primer gol, obra de Loren al minut 8. Els visitants van crear molt perill però l’Organyà va poder tornar a marcar als últims minuts, Escofet al 85’ i Parra al 91’. Alegria total, el cuer li’n fotia tres a l’equip menys golejat de la categoria.

Jornada 16. 15/1/2006. Organyà – Alcarràs 2-3. Aquest partit no serà recordat ni pel resultat ni pel bon joc, sinó per una de les actuacions arbitrals més escandaloses d’aquest segle. L’àrbitre es deia Riba Porquet. En un partit amb poc joc dur i poques jugades violentes l’àrbitre va mostrar setze targetes grogues i tres de vermelles (totes a l’Organyà). En l’annex de l’acta va posar que nosaltres vam ser agressius, amenaçadors, grollers, extremadament violents i fins i tot desequilibrats. Que ningú de la directiva, ni delegat, ni policia el va protegir quan va acabar el partit. Aquest va anar així, el Cornet marcava al minut 1, ens empataven al 44’ però el Sánchez ens tornava a avançar al 45. Al 55’ arribava la primera expulsió, el Toni Sort. Al 64 expulsava el Joel, al 66’ ens empataven i al 68, el Gerard al carrer. Tot i jugar amb 8 l’Alcarràs no va marcar el gol de la victòria fins el minut 86. Va ser un escàndol.

Jornada 19. 5/2/2006. Organyà – Cambrils 4-5. Festival de gols a les Lloredes, i tots a la segona part!. Els cambrilencs es van avançar 0 a 2 al minut 58’, però els nostres van poder empatar de seguida (Oriol 64’ i Escofet 66’). El Cambrils feia dos gols més (73’ i 76’), però nosaltres tornàvem a empatar! (Loren 81’ i 86’). A l’últim minut de partit l’àrbitre no va xiular un possible penal sobre l’Escofet i quan semblava que l’empat seria definitiu els visitants ens feien el cinquè al minut 93. La gent no es podia creure tanta desgràcia.

Jornada 23. 5/3/2006. Organyà – Camp Clar 2-0. Tercera victòria en un diumenge ventós i el més gelat de la temporada. Qui ha visitat les Lloredes a l’hivern ja es deu fer una idea del fred que feia. Els gols van ser de Ramon al 44’ i Ferran al 85’. Domini total dels ganxos que podien haver golejat i més d’un es deuria pensar com és que un equip tan fluix com el Camp Clar, a qui hem derrotat dues vegades, tenia 7 punts més que nosaltres?.

Jornada 26. 26/3/2006. Vista Alegre – Organyà 3-4. El millor partit de la temporada va ser a Can Vidaner de Castelldefels davant el Vista Alegre, quart classificat contra l’últim. Mitja hora espectacular dels nois del José Luis Carrio que a la mitja hora ja guanyaven 0 a 3 (Ferran 8’ i 13’ i Ramon 32’) i a la mitja part anaven 1 a 4 (Navinés 44’). A la segona els locals es van espavilar i es van posar 3 a 4, l’Organyà va patir fins el final però es va emportar una victòria de molt mèrit.

Jornada 32. 14/5/2006. Organyà – Polvoritense 2-2. Aquest dia es van inaugurar els nous vestidors situats darrere la porteria del gol nord. La primera part no va tenir massa història, tot va passar a la segona. Minut 56 expulsió de l’Ivan Vigo per doble groga. Minut 59 expulsió per roja directa d’un jugador del Polvoritense. Minut 65’ gol visitant. Minut 73 Toni Sort empata. Minut 75 un jugador visitant rep una altra vermella directa. Minut 78 Escofet posa el 2 a 1. Minut 79 empata el Polvoritense.

Jornada 34. 28/5/2006. Organyà – Benavent 2-2. Aquest va ser l’últim partit de la temporada davant el Benavent entrenat per l’històric porter del Lleida Mauro Ravnic. Els ganxos es van avançar 2 a 0 (Toni i Ramon) però una vegada més ens vam deixar remuntar. Final a una temporada històrica i irrepetible, pensava tothom, però que es va repetir pocs anys després.