JORNADA 27 01/04/2017 19.00 h. Municipal d’Alcarràs
Alcarràs: Gerard, Eras, Aleix (Castillo 70’), Rius (Castillejo 30’), Cendros, Ivan, Tutusaus, Juan Carlos, Alfons, Agustí (Vila 46’) i Segura.
Organyà: Busquets, Paulo, Marcos, Santi, Fortó, Robert, Pallarés, Edgar (Maco 80’), Casanova, Oscar i Vicente.
Àrbitre: Florejachs-Català. T.G. Paulo, Vicente, Oscar, Santi.
Gols: 1-0 Ivan 9’, 1-1 Robert 31’.
Tarda ventosa a Alcarràs que perjudicava al futbol, ja que cap dels dos equips podia jugar al pilota. Ara quina va ser la sorpresa quan ja sabíem que jugar en dissabte a les 7 de la tarda, no ens anava pas massa bé, ja que teníem les baixes de Pau, Sala, David i Albert Vilà a priori, gent que havia de jugar de titular, i tenir que desplaçar-nos amb 14 jugadors. Se’ns comunica que el Chicho que va venir fins Alcarràs, per a veure que passava quan per el matí havia fet d’entrenador de xavalets de l’Edford de La Seu (equip que no te res a veure amb l’Organyàc.f.) i l’havien expulsat!! i per tant segons una normativa federativa no li permetien jugar el partit d’aquest cap de setmana. Si en lloc de jugar a futbol, haguéssim fet Circ, era el dia que ens creixien els nans. Doncs ja érem 13 amb una banqueta amb Ribó i Maco i un onze titular que tenia que treure les “castanyes del foc”, ja que tenien que esforçar-se els noranta minuts, sense defallir per treure aquest compromís si més no, poder donar una bona imatge.
En un inici, va donar la sensació de tanteig ja que tots dos equips volien la pilota i és jugava amb força criteri tot i les dificultats climàtiques. Però no havia arribat al minut 10, quan en una jugada local que arriba fins a fons de l’esquerra de la porteria ganxa, aconsegueixen passar la pilota al temut Ivan, que en un bon control rep la pilota d’esquena a porteria i amb l’habilitat d’un bon davanter, es gira per encarar a Busquets que l’ afusella, i posa la pilota al fons de la xarxa, sense que el ganxo pugues fer res. Començava be el partit per l’equip local, i temíem que això fos el començament d’una davallada i anar-nos aquest dissabte amb un cabàs de gols.
Però l’Organyà no va arronsar-se, com si res hagués passat. Tant es així que una jugada calcada al gol local es tornava a produir al minut 22, que tot i rematar Ivan de molt a prop Busquets fa una aturada de molt mèrit. I ara ens tocava a nosaltres, quan a la mitja hora de partit, Edgar recupera una pilota que fa arribar a Casanova, que en una bona passada a Robert, que queda vent sol davant la sortida del porter i li aixeca la pilota picadeta, picadeta emulant al gran Messi, que bota que bota cap a dins, que amb l’embranzida que portava, ell mateix la va poder acompanyar cap a dins de porteria. I pujava per tant l’empat merescut per l’equip ganxo. Encara no en teníem prou, quan tres minuts més tard, tornava Robert a fer de les seves, quan encara al porter i se’l regateja i quan la pilota entrava un defensor la treu a la ratlla de gol. El final de la primera part va ser nostra quan al 43 tornàvem amenaçar la porteria de Gerard quan en una teva-meva entre Santi i Pallares es resolta per la defensa local. Així acabava la primera part, amb tres minuts de temps afegit, amb la mala fortuna que per l’equip d’Alcarràs en el minut 30 Rius es va lesionar en una jugada fortuïta al genoll i al 46 Miret va rebre un fort cop de cap, i tots dos van tenir que ser substituïts.
La segona part amb el vent a favor semblava que no patiríem tant. Al 73’ ens haguéssim pogut avançar en una bona jugada d’Edgar que es rematada per Pallares i Gerard es llueix . En el 80 Pallarès la tornar a tenir quan li arriba la pilota i tornar a esmunyir-se i xutar a porteria just a l’altre costat on cobria el porter i la pilota surt llepant l’arrel del pal. En la següent jugada li va tocar rebre a Busquets que amb una passada amb profunditat que disputaven Marcos i Juan Carlos, en Marc es tirar a terra per blocar la pilota i és quan va topar amb el genoll de Marcos, que va fer sagnar el nas espectacularment, on l’ inflamació va sortir de cop pensant-nos que hi havia quelcom trencat. Després d’uns minuts de joc aturat i canvi de samarreta per estar tacada de sang (amb lo perillós que es això segons la normativa), es va poder tornar a iniciar el joc. Cosa que després del refredament, vàrem tenir un ensurt quan en una jugada amb possible fora de joc, Ivan s’escapoleix de la defensa ganxa a prop de l’àrea gran quan xuta i la seva pilota va a l’arrel del pal dret de Busquets i passa per darrera d’ell en direcció a l’altre pal, amb la sort que ni el toca i la podem treure sense perill. Tot seguit surt de la banqueta Maco, que per el matí s’havia proclamat campió d’Espanya de Piragüisme en la modalitat de k2 a La Seu, i per la tarda donar-nos un cop de mà amb l’equip. Quan l’àrbitre dona 5 minuts de temps afegit, i com quan sempre surt alguna en te, en una jugada que li arriba a ell, no la pot controlar perquè li passa entre cames i cau a Pallarès que xuta i atura el porter.
Poc més hi va haver però no m’hi puc estar, d’esmentar que més que onze semblava que juguéssim tots 13 i amb un Busquets valent i ben col·locat amb una defensa seria amb Marcos i Santi de centrals, amb el corcó del Paulo i com a debutant l’Oscar de lateral que no es complica la vida amb el perillós Ivan. Un mig camp que a canviat més que un quelcom amb Xavi Vicente, amb el Capità Fortó, ben posicionat i un Casanova que desequilibrava entre línies. Un Edgar que és fa gran partit a partit, que amb Pallarès, com el seu cognom indica, incisiu com un ganivet amb el perill que comporta, i un Robert que tot i esta cansat per molts motius personals rendeix al camp i es un espectacle veure’l com marca els tempos i decideix el partit. I quin equip por lluir una campió d’Espanya de piragüisme i un porter de 1,92 cm. Normalment titular a la banqueta com Ribó. Aquests son els Herois d’ Alcarràs, un punt que ens va saber a Or. Ja que donades les circumstàncies el més normal era no puntuar.
I ara cap a Cervera, i sense por que es preparin ja, que venim….