Gràcies a les famoses cròniques del Barriga, podem posar en context una foto de 1966 on surten els nostres jugadors formant amb el Josep Maria Fusté, el noi de Linyola, jugador del FC Barcelona de 1962 a 1972 i que acabava de tornar del Mundial d’Anglaterra 1966 que s’havia estat disputant poques setmanes abans i havia jugat un partit i marcat un gol amb Espanya davant Alemanya.
El partit es va jugar el 7 d’agost de 1966 i el resultat ho diu tot: Solsona 9 – Organyà 2.
Als cartells que anunciaven el partit, com a reclam, hi posava que jugarien el Torres, el Mas i el Fusté, tots tres jugadors del Barça i de les comarques de Lleida. Finalment només hi va haver el de Linyola.
Per l’Organyà van jugar: Rodri; Miquel Simon, Lucas, Julito, Paco, Arias, Vilana I (Bepo), Ton, Pere, Siscona “el Capi” i Nadal, també van jugar el Salva i el Lino.
Quan érem al camp el massatgista del Solsona ens va anunciar que el Fusté jugava amb ells, i nosaltres li vam dir que l’Arias era el central de l’Anderlecht, sembla ser que s’ho van creure.
La primera part va acabar 4 a 2, segons el Barriga, l’empat hauria estat el més just ja que ens van marcar dos gols en clar fora de joc. El Fusté va acreditar la seva gran qualitat marcant dos gols de falta directa. A la mitja part va ser substituït com estava previst. Però la segona part va ser una altra cosa:
“Que jugando Fusté ecajásemos cuatro goles, no tiene importancia ni nada de extraño, pero que perforen cinco veces más las redes y sin Fusté, esto no se concibe como no sea con un derrumbamiento total del equipo o la arbitrariedad del juez de la contienda, y, de las dos cosas hubo, desgana, apatía, poco entusiasmo y moral, que se notó en nuestro once, obedeció a que el árbitro pitaba lo que le daba la gana y ¡señores! , esto quita la fe y la ilusión. Como sería la actuación, que al finalizar el partido tubo que ser escoltado por la benemérita (…)”.
“Sobre la actuación de nuestros hombres diremos que hubo de todo. Los hubo sobresalientes, como Arias, notables, como el “Capi”, Lucas (el tiempo que jugó), Vilana I y Pere, aprobados como Rodri, Julito, Ton, Simón y casi rozando el suspenso: Salva, Nadal y Lino”.
En la crònica el Barriga deixa molt clar que ell no hi era i que tot ho ha escrit pel que li han comentat els jugadors i la gent que havia anat a veure el partit.
Valentí – Gaset – Sisco – Julito – Nadal – Fusté – ? – Ton – Miquel Simon – Arias – Rodri –
nen ? – Sansegundo – Ramon Guàrdia (nen) – Vilana I (Bepo) – Minoves – Paco – Pere – Siscona – Lino