Els tres primers entrevistats han estat jugadors i ja va sent hora que passi per aquí algú de l’equip tècnic. Per això hem convidat al Pere Roy, el delegat de l’Organyà que les ha vist de tots colors i que ens podrà explicar alguna de les intimitats que amaga el vestuari ganxo.
Fa anys que estàs lligat a aquest club, creus que es pot fer una bona temporada o què s’acabarà patint com la temporada passada?
L’any 87 amb nosaltres va retornar el futbol a la nostra vila. Vaig estar uns deu anys com a jugador, després en vaig desvincular. Ara visc una nova etapa com a delegat i de debò que estic gaudint i molt. Per això, estic convençut que aquest any no és patirà. Teníem una bona base i més els reforços que han vingut a l’estiu han sumat qualitat a l’equip. La categoria és més difícil que a la temporada anterior, tot i ser la mateixa, però no hem fa patir, hem preocupa més les lesions i que puguem està tots en cada partit.
Com has citat, al estiu es van fer quatre incorporacions provinents de La Seu, últim classificat i equip ja desaparegut. Vas pensar, fins on estem arribant que fitxem gent d’aquell equip?
No, ni molt menys. La rivalitat està al camp i a l’equip contrari. Els qui l’any passat eren rivals nostres, s’esforcen i treballen molt dur per a que l’Organyà vagi sumant punts partit a partit. Al contrari, voldria agrair a tots ells lo ràpid i bé que s’han adaptat a l’equip.
I més sobre el tema, com a delegat quina va ser la teva reacció quan et van confirmar que un dels fitxatges era el Toti, un home que va ser expulsat en els dos partits en els que us vau enfrontar la temporada passada?
Vaig reaccionar bé perquè el Toti, com a jugador, és dels que no dubtes si l’has de posar a l’equip titular. Amb la seva velocitat i tècnica no pots prescindir d’un jugador que té aquestes virtuts. Per altra banda hem feia por el seu caràcter que al ser tant explosiu podia deixar a l’equip en més d’una vegada en deu jugadors. Portem 11 partits de lliga i tot i que el coneixia poc o gens abans, he pogut veure que almenys aquí és sap controlar i no explota com hem pensava que faria. Cosa que fa, que la incorporació d’aquest jugador hagi estat més que encertada.
Punt per al Toti. Següent. Què és més difícil de controlar, les pèrdues de pilota del Robert o el pare del Chicho al costat de la banqueta quan està enfadat?
(Riu) No tinc cap dubte que el pare del Chicho. No s’assembla res al seu fill. Amb lo tranquil que és el Chicho i lo nerviós que es posa el seu pare quan t’explica el que haurien d’haver fet a jugada passada. (Riu). Lo del Robert és diferent. Estem mirant si la temporada vinent podem canviar les normes i així jugar amb dues pilotes… una tota per ell.
Vas veure jugar al Josep Fité de Cal Botafoc, t’has emportat un “chasco” veient el rendiment del seu fill o encara tens esperances?
No només vaig poder gaudir veient al Fité jugant sinó que va ser un dels meus entrenadors a l’Organyà quan formave tàndem amb el Ton de cal Trescens. Ara et comentaré una cosa que pocs saben.
Ui, explica, explica
No tinc molt present si va ser al principi de la temporada passada o a finals de l’anterior, jo ja sabia que el Fiti havia deixat La Seu i nosaltres anàvem mancats de jugadors. Vaig intentar que és posessin en contacte amb ell per a veure com ho tenia per a que vingués al nostre equip. No sé si li va arribar. Aleshores ja sabia que era una “perla”, que encara que li agradava la nit, havia estat un dels millors jugadors a La Seu. Perquè l’havia vist. Estic segur que quelcom del seu pare va heretar. Si les lesions el respecten, jo tinc molta fe amb ell. De “chasco” res de res. Si la nit i les lesions li permeten confio en que sigui un dels màxims golejadors.
Alguna vegada t’ha entrat la vena d’entrenador i li has comentat al tècnic un canvi de jugador o de plantejament?
Mai! No és per a mi ser entrenador. Per portar un grup de jugadors has de tenir caràcter i un punt de psicologia i no és gens fàcil. Puc tenir la meva visió de com ho faria jo, però mai m’atreviria a comentar-li, i molt menys discutir-li un canvi tècnic al Fran, perquè sincerament m’ha demostrat que en sap molt més que jo.
Tant tu com el Ramon porteu anys al club, quan donareu el relleu?
Que hem vols fotre fora ja!!! (Riu) No hem puc comparar amb el Ramón. Ell és una institució, porta més de vint-i-cinc anys seguits al club. No n’hi ha hagut cap altre com ell. Jo tant sols és la meva quarta temporada com a delegat. El relleu crec que l’haurem de donar quan deixem de gaudir amb el que estem fent.
Filosofia Guardiola, veig. Seguim. En l’anterior entrevista, el Marcos va anunciar que seria la seva última temporada. Creus que aquesta vegada serà veritat o que el tindrem un any més com a jugador?
El fet de tornar a ser pare condiciona molt, sobretot a nivell familiar. Jo crec que ell ara ho diu, però aquest fill naixerà si Déu vol, al més de març, si no m’equivoco. Al principi inclús podria ser que no el tinguéssim a finals d’aquesta temporada. Però una vegada passat l’estiu i ho porti millor a nivell familiar, crec que prou continuarà almenys una temporada més. Sempre i quan no siguem ja un país independent i el destinin a les Espanyes. (Riu).
Com és que t’absentes als viatges d’estiu de l’equip, tens por de perdre-li el respecte al Paulo veient la seva actitud a les discoteques?
Intento i cada vegada més integrar-me a l’equip però no crec que faci per mi anar a l’estiu amb els jugadors. Crec que és més a ells qui els hi toca divertir-se que han estat ells qui han donat tot l’esforç i suor al camp al llarg de la temporada… Això del Paulo m’ho hauràs d’explicar…!!!
Com a delegat, de quin fet t’has avergonyit més dels que has vist i no voldries que és tornés a repetir?
En tinc un parell per explicar
Som-hi, tot teu
La temporada passada, en un partit a casa, el porter visitant en el transcurs del partit va tenir unes paraules amb algú de la grada. I aquest que sé que era un individu que venia esporàdicament a veure partits, se li va acudir l’idea de passar amb el cotxe per darrera i tirar-li un petard a prop del porter. Per molt que vulguis defendre els colors de l’Organyà, amb actuacions així el que pots guanyar és que et tanquin el camp per varis partits i això no beneficia gens a l’equip.
I l’altra
Aquesta és vinculant al que va passar al terreny de joc. Un jugador del Tremp va tenir una mala caiguda, amb la mala sort que li va sortir l’os del braç. Vàrem notificar-ho de seguida i tot i la intervenció immediata vàrem estar estona a que arribes al camp l’ambulància, calculo que aquell noi va estar a terra uns 40 minuts o més immobilitzat i recordo que feia fred. No només va tenir aquesta mala sort, sinó que per motius burocràtics no el varen poder operar de seguida i per informació que vaig obtenir més tard sé que se li va infectar i ho va passar molt malament. La temporada passada, quan va tornar a venir el Tremp a Organyà, hem varen dir que feia poc que havia tornat a jugar. Tot aquest cúmul de circumstàncies no pot tornar a passar.
Queda dit i esperem pel be de tots que aquests aspectes és puguin millorar. Una vegada acabada l’entrevista, ja saps, toca 1×1 i com dic sempre, no val ser políticament correcte
Ribó –> Llarg. La seva altura hauria de fer-la valer dintre l’àrea. A casa ha jugat a un gran nivell.
Busquets –> Caràcter. Ha demostrat que és un bon porter, amb escreix. La seva actitud és digne d’admirar. Entén al futbol com pocs. El Ramón el troba a faltar quan no hi és.
Paulo –> Corcó. Mossega com el qui més. He vist davanters que els ha descentrat al no poder superar-lo.
Santi –> Seguretat. És l’eix de la defensa, el seu posicionament i seguretat dona consistència a la part del darrera. És troba molt a faltar quan no hi és.
Toti –> Rapidesa. No és cansa mai, velocitat que deixa aturat a qualsevol que el vegi al camp. Te un caràcter explosiu al camp que aquesta temporada sap controlar.
Marcos –> Autoritari. La seva veterania li fa manar i s’hi troba bé. És contundent sobretot amb els jugadors negres. ( Es la meva apreciació des de la banqueta), no se, pregunteu-li si ha tingut algun trauma, amb algun d’ells.
Sala –> Absent. La seva aportació a l’equip es troba a faltar. Lateral que compleix i no es complica la vida. Per mi un dels millors de la categoria.
Benta –> Gran. El seu cos l’hauria fer servir per imposar-se o protegir la pilota. És pencaire. Crec que té recorregut per millorar i amb les ganes que hi posa, se que ho farà bé.
Robert –> Qualitat. Està pendent de tot. Caràcter, lluitador i parlador al camp, si li sumes qualitat a aquesta operació només et pot sortir el resultat de Robert. Personalment m’hagués agradat semblar-me a ell quan era jugador.
Oscar –> Duresa. Rep moltes faltes i mai és queixa (per mi que no sap fer-ho). Sempre esta ben col·locat i llegeix molt bé els partits, a més te arribada.
Toni Sort –> Juerguista. Tots sabem lo bo que és. A vegades penso que te el do del futbol i no sé si és conscient, o sóc jo que li dono massa importància a aquest esport. Si hagués volgut és un dels que podria haver jugat en categories superiors.
Pau –> Golejador. Te gol. I piqué les faltes com ningú (Amb això s’assembla al Ra). És incisiu, i un mal de cap per la defensa contraria. Espero que no és cansi de venir a Organyà.
Casanova –> Creatiu. Té talent i es una peça clau al centre del camp. Si això li sumes que té gol, el fa imprescindible.
Uri –> Caçador. Hem dona confiança, tan si està al camp com quan surt de la banqueta. Sé que pot marcar en qualsevol moment perquè te facilitat. La seva “presa” és el gol.
Ermen –> Tanc. Te un cos de pur davanter centre i l’hauria d’aprofitar. Te qualitat i gol. Crec que li manca anar amb més decisió en qualsevol jugada disputada, estic segur que amb una mica més de contundència s’emportaria la majoria de jugades.
Chicho –> Dispers. Te futbol a les seves cames, encara que a vegades tendeix a desaparèixer. Quan està entonat és dels millors. M’agradaria que és centrés amb el que és ell, i el joc i que deixes de banda qualsevol comentari que escolti duran el partit que se que no l’ajuda a fer el seu joc.
Ticó –> Alternatiu. És un recurs que tenim, que desafortunadament per les lesions no el deixa tenir una continuïtat. Espero poder veure’l més, ben aviat o a la segona volta.
Fiti –> Hereu. És incisiu i sap com moure’s al camp. Els gens segur que tenen a veure. Tinc molta confiança amb ell, tot i que és delicat amb les lesions.
Fortó –> Intel·ligent. La seva manera de parlar ho trasllada al camp. Entén el futbol i és dels qui més clar el sap interpretar. Per tan sap el que ha de fer en tot moment.
Aleix –> Desafortunat. Jove i amb camí per recorre que s’ha vist aturat, per culpa d’una lesió. Vaig “ wattsappejar” amb ell i va estar molt content amb el comiat que li vàrem fer entre tots.
Albert Rogé –> Professional. Mala sort per ell també. Porta a la sang aquest esport i fins i tot es guanya la vida parlant i escrivint d’ell. Sap que quan és recuperi te les portes obertes per continuar jugant.
Edgar –> Emergent. Ho te tot per tenir molts anys de futbol. Jove, talent i envoltat de jugadors de qualitat que li poden ajudar a fer-lo més gran. Si ell vol pot arribar a categories superiors.
José Luís –> Necessari. Quan juga ho fa bé. Tot i quan surt de la banqueta dona seguretat. Llàstima que no el podem tenir sempre.
Fran (Entrenador) –> Respectat. Te un punt de psicòleg i caràcter que és necessari en un entrenador. Sap el que és fa. Porta el control de tots els rivals. És respectat i se’ls hi veu l’admiració que li te tothom d’aquí i en tots els camps que visitem, ja que disposa de molts anys visitant camps i jugant a gran nivell.
Ramon (Fisio) –> Inquiet. És el més ràpid de la banqueta. No pare mai encara que li diguin que ha de seure. Tants anys a l’equip fa que sigui una institució. Ens l’apreciem tots tal com és. La temporada vinent diu que continuarà, sempre i quan continuí el Busquets, company inseparable a la banqueta.
Ra –> Algú hem sabria dir quina feina fa aquest paio?
Perdi –> Feiner. Si tenim aquest equip és per la feina que ha fet durant l’estiu a base de moltes reunions i algun mal de cap.
Jou (President) –> Heroic. Mantenir un equip tants anys a aquest nivell en aquestes categories de futbol modest tot i ser un poble petit no és gens fàcil. Fa una gestió impecable i aconsegueix el que promet.
Voldria mencionar la tasca feta importantíssima dels meus companys: El meu ajudant de luxe el Pepe, la Lourdes Farreres, Josep Roig i Ramón Obiols. I al Bar Pirri “El Cridaner”, Vila “exalcalde”, i Gaset “exbarber i col·leccionista de trofeus”. La feina que fa la Carme de Cal Valentí a la seva avançada edat i també voldria mencionar a el “Petarder” d’en Joan Farrere… però potser quedarà malament… (Riu)
Saludats queden doncs. Pues ja hem acabat. Ha estat un veritable plaer escoltar les teves vivències al club i segur que els jugadors i els responsables les tindran en compte.
El plaer ha estat meu, moltes gràcies i a seguir amb aquestes entrevistes!
