La Unió Esportiva Peramola, popularment “la Uepé”, es va crear el 1985 i va desaparèixer definitivament el 2008, des de llavors tenen un equip de futbol sala.
La primera temporada amb un equip federat va ser la 1985-1986 a tercera regional i, sorprenentment, va pujar a segona, categoria on va militar de la 1986-1987 fins la 1994-1995 en que va baixar a tercera on s’hi va estar fins la seva primera desaparició la 2001-2002. La temporada 2005-2006 va reaparèixer i va competir tres anys més (fins la 2007-2008).
| 1985-86 | 3a regional | 3r | ↑ |
| 1986-87 | 2a regional | 7è | |
| 1987-88 | 2a regional | 8è | |
| 1988-89 | 2a regional | 12è | |
| 1989-90 | 2a regional | 11è | |
| 1990-91 | 2a regional | 15è | |
| 1991-92 | 2a regional | 11è | |
| 1992-93 | 2a regional | 4t | |
| 1993-94 | 2a regional | 12è | |
| 1994-95 | 2a regional | 14è | ↓ |
| 1995-96 | 3a regional | 12è | |
| 1996-97 | 3a regional | 7è | |
| 1997-98 | 3a regional | 9è | |
| 1998-99 | 3a regional | 7è | |
| 1999-00 | 3a regional | 11è | |
| 2000-01 | 3a regional | 7è | |
| 2001-02 | 3a regional | 6è | desaparició |
| 2005-06 | 3a regional | 13è | |
| 2006-07 | 3a regional | 16è | |
| 2007-08 | 3a regional | 18è | desaparició |
El camp de futbol era situat als Serrats i era conegut popularment com “La Ratonera”, espai que es va convertir en lloc de trobada social cada diumenge que hi havia partit.
L’uniforme de la UE Peramola era samarreta groga amb coll i espatlles negres, pantaló negre i mitgetes grogues amb una franja negra damunt i patrocinat per l’Hotel can Boix.
Però els orígens del futbol peramolí els hem de buscar més antic, cap als anys vint. Sembla ser que el primer partit va ser contra un equip combinat de Cortiuda i Gavarra (amb camp improvisat a Cortiuda) i tot seguit contra els equips de Coll de Nargó, Oliana, Organyà, Aguilar de Bassella i Tiurana.
El primer partit com equip federat va ser el 15 de setembre de 1985 davant el Palau d’Anglesola i va perdre per 5 a 2. L’equip era entrenat pel Mateu Muntada i va presentar els següents jugadors, alguns dels quals amb passat blanc-i-blau, i és que llavors a Organyà no en teníem d’equip federat: Carles Pallarès, Jaume Forcada, Ignasi Espar, Josep Bonet, Eugeni Pujol, Josep Puig, Joan Ribera, Jaume Obiols, Máximo Pargaña, Antonio Ordóñez, Vicenç Martínez , Miquel Vila i Francesc Bullich a la banqueta.
Després d’aquest partit van venir 10 victòries seguides per quedar, finalment, tercer classificat i aconseguir l’ascens.
Organyà i Peramola vam coincidir per primera vegada la temporada 1990-91 a segona regional. Els dos equips no van fer una lliga gaire bona, l’Organyà va quedar 14è i el Peramola 15è amb 2 punts menys.
| 1990-91 | 2a regional | Peramola | Organyà | 1-6 | Carrabina, Trenado 3, César |
| 1990-91 | 2a regional | Organyà | Peramola | 1-1 | ? |
| 1991-92 | 2a regional | Organyà | Peramola | 2-1 | Pons, Toni Solevila |
| 1991-92 | 2a regional | Peramola | Organyà | 1-2 | Trenado, Pons |
| 2000-01 | 3a regional | Organyà | Peramola | 3-1 | Joan Vilana 2, Litos |
| 2000-01 | 3a regional | Peramola | Organyà | 0-4 | Ramon, Joan Vilana, Sorribes, Joel |
El primer derbi es va disputar l’any 1990 a “la Ratonera”, era la jornada 12. L’Organyà estava fent un bon inici, anava 8è a només tres punts del primer, mentre que el Peramola anava 12è amb tres punts menys que els ganxos.
El resultat va ser contundent. Peramola 1 – Organyà 6. Segons la crònica del Segre signada per J.S. Robles “el Peramola ha conseguido dominar a lo largo de toda la primera parte, disponiendo de muchísimas ocasiones que no han sabido aprovechar. A raíz de estas jugadas el Organyà ha reaccionado consiguiendo adelantarse en el marcador a tres minutos del descanso. La segunda parte fue dominada en su totalidad por los visitantes, que realizando un juego más que brillante, consiguieron endosar la máxima goleada que ha recibido nunca el Peramola en su propio terreno de juego en los seis años que lleba de competición este equipo”.
Pel Peramola van jugar: Pallarès, Jaume, Pujol, Bonet, Montrabà, Máximo, Guti (Carlos), Malé, Puig, Ordóñez i Ribera (Robert) i per part de l’Organyà: Espot, Raya (Àngel), Mingo, Sete (Nadal), Marcel, Pons, Carrabina, César, Canito, Toni Soldevila i Trenado. Els gols van ser: 0-1 Carrabina 42’; 0-2 Trenado 48’; 0-3 Trenado 55’; 0-4 César 62’; 1-4 Malé 71’; 1-5 Trenado 75’; 1-6 César 82’.
El partit de tornada a les Lloredes va acabar 1 a 1.
La 1991-1992 a la jornada 12 l’Organyà va guanyar a les Lloredes per 2 a 1, en la crònica de Miquel Graell al Segre diu: “partido de mucha rivalidad y expectación por la proximidad de ambas localidades. El Organyà se adelantó en el marcador tras un claro penalty que provocó la expulsión del visitante Malé por sus insistentes protestas. A partir de aquí, el Organyà controló en todo momento el encuentro ante un Peramola que se limitó a encerrarse en su àrea”.
Organyà: Espot, Raya, Òscar, Rubio, Canito (Enric), Pons, Sorribes (Pere), Sánchez, Toni Espar, Toni Soldevila, Trenado (Mingo). Peramola: Pallarès, Bonet, Pujol (Perganya II), Montrabà (Junyent), Valera, Ribalta, Malé, Guti (Ordóñez), Bach, Perganya I, Guitart (Campabadal). Gols: 1-0 Pons 35’ de penal; 2-0 Toni Soldevila 70’; 2-1 Ordóñez 80’.
El partit de la segona volta també va guanyar l’Organyà per 1 a 2. “El Peramola planteó un partido muy serio ante el Organyà, aunque supo controlar, en un partido de gran calidad. Tras una primera mitad muy igualada, el Organyà pudo demostrar su categoria adelantándose en el marcador, a lo que respondió rápidamente el Peramola con el empate. A partir de este momento las ocasiones se sucedieron por parte de ambos conjuntos, pudiendo haber ganado cualquiera. Al final el Organyà se impuso a falta de cinco minutos para la conclusión, en un encuentro en el que los locales, al menos, merecieron el empate”.
Peramola: Pallarès, Pujol (Ordóñez), Montrabà, Bonet, Espar, Malé, Carlos (Valero), Robert, Máximo, Guitart (Cuenca) i Guti. Organyà: Bardia, Òscar, Àngel, Rubio, Canito, Pons, Sorribes, Toni Espar, Sánchez, Mingo (Damià) i Trenado. Gols: 0-1 Trenado 56’; 1-1 Ordóñez 70’; 1-2 Pons 85’.
Aquella temporada l’Organyà va acabar primer i va pujar a primera regional, mentre els peramolins acabaven en 11a posició.
La 2000-2001 és l’última vegada que els dos clubs han coincidit, l’Organyà havia baixat a tercera regional, però aquell mateix any va tornar a pujar. El partit d’anada va acabar 3-1 a favor dels ganxos, ho resumia així el Lluís Espar al diari: “el Organyà se impuso con justicia en el derby comarcal por un claro tres a uno. El partido tubo de todo, goles, pelotas a los postes, jugadas conflictives y expulsiones. El Peramola vendió muy cara su derrota, con un equipo muy bien encerrado en su area, renunciando al juego de ataque. Un regalo de la zaga local permitió al Peramola adelantarse en el marcador. En la primera parte el Organyà no supo cómo superar la ordenada defensa del Peramola. En la segunda el Organyà fue superior y dio la vuelta al marcador”.
Organyà: Toni, Riu, Guillamó, Joel, Litos, Escofet (Buchaca), Ramon, Kiko (Vives), Ferran, Joan i Obi. Peramola: Amadeo, Ramon, Sancho, Espluga, Tarrés, Lluís, Jesús, Gerard, Bigordà, Patsi i Joan. Gols: 0-1 Bigordà 15’; 1-1 Joan 61’; 2-1 Joan 68’; 3-1 Litos 80’.
La tornada a Peramola va acabar amb un clar 0-4 a favor de l’Organyà que ja hi arribava com a guanyador matemàtic de la lliga, en la crònica de l’Angelina Miquela podem llegir: “partido prácticamente sin incidencias y de juego limpio. El Organyà impuso la lógica de la clasificación para llevarse una cómoda victoria en el campo del Peramola. El campeón jugó más y mejor, dispuso de las mejores ocasiones y no pasó demasiados apuros”.
Peramola: Braut, Roldán, Sancho (Puig), Granollers (López II), Tarrés, Obiols (Espluga), Valls (Codina), López I, Jordi (Junyent), Torrent i Soler. Organyà: Toni Espar, Romo, Litos, Juanito (Nadal), Joel, Obi, Ramon, Riu, Escofet, Sorribes i Joan. Gols: 0-1 Ramon 15’; 0-2 Joan 55’; 0-3 Sorribes 65’; 0-4 Joel 80’.
Aquesta era l’última jornada de lliga i l’Organyà va acabar campió i retornant a segona regional mentre els peramolins van acabar 7ens.
Alguna informació per fer l’article s’ha tret del llibe de Josep Espunyes “Municipi de Peramola. Història i històries”.