Després de proclamar-se campió de lliga, l’infantil nostre va posar la cirereta a una gran temporada en guanyar la lliga plata del clàssic torneig d’estiu Pirineus Cup, que s’ha disputat en diverses seus (La Seu, Organyà, Alàs, Santa Coloma, Puigcerdà, Bellver, Llívia, Font Romeu, Osseja…) i han acollit clubs de renom com el Liverpool, el Rayo Vallecano, el Monterrey i Club América de Mèxic, l’Huracán argentí, el Girona, l’Espanyol, el Sabadell… i equips de mig món (França, Holanda, Filipines, Austràlia, Líban, Mèxic, Índia, Tailàndia, Bahrain, Estats Units) i de tot Espanya i Catalunya, a banda dels pirinencs Edfor, Ciutat la Seu, Puigcerdà, Engordany, Enfaf, Inter Escaldes… i l’Organyà, en totes les categories de futbol base, des de prebenjamins fins juvenils, masculí i femení.
L’Organyà va començar molt bé la competició (divendres al matí a Bellver) i va vèncer els dos primers partits del seu grup (D), davant el Blanca Subur de Sitges (5-2) i l’Atlètic Masnou (2-1). A la tarda, gerro d’aigua freda i derrota contra l’Ubuntu Pro Sports B de Castelldefels (0-2) en un partit en que els ganxos van regalar els dos únics gols del partit. Aquest resultat va impossibilitar l’accés a la lliga Or (que es va acabant adjudicant l’Ubuntu A en derrotar al Liverpool a la final), ja que en l’últim matx de la fase de grups, contra el primer classificat, només servia la victòria per una diferència de gols inassumible. Tot i així, els nois entrenats pel Dani Roig, van plantar cara al poderós AyB Sports (semifinalista a la lliga Or) i van empatar a 1.
Ja a la lliga plata, van començar les eliminatòries. A quarts de final l’Organyà va superar amb dificultats el Play Easy de Vilafranca del Penedès (1-0) i a les semifinals (diumenge a Puigcerdà) va fer el millor partit del torneig (4-1) contra el CFU Mirasol Baco de Sant Cugat. Contra tot pronòstic l’equip ganxo es plantava a la final, en que els esperava l’equip libanès Athletico SC Lebanon. Molts nervis, molta emoció, molta motivació i, al davant, un conjunt potent i organitzat que no va poder, però, neutralitzar els punts forts de l’Organyà: solidesa defensiva i joc ràpid i directe. Els nostres es van avançar amb un penal transformat pel Pol i amb un xut potent del Jan després d’un contraatac marca de la casa. Els libanesos van retallar distàncies quan faltaven cinc minuts per al final. Cinc minuts eterns en que la victòria, però, no va perillar.
Amb el xiulet final es va desbordar l’eufòria. Jugadors, tècnics i aficionats van fer pinya al terreny de joc per a recollir i celebrar una copa que al començament del torneig ben pocs es pensaven que aniria a parar a les vitrines d’un equip modest com el CF Organyà.
Mentrestant a les Lloredes es jugaven els partits de la categoria juvenil, gaudint d’equips com el Monterrey mexicà (que va acabar campió), el Rayo Vallecano, el Mumbay indi, el Madstars de Madrid, el Base Olèrdola, l’Esportiu Vila-real i molts d’altres, tot el divendres i dissabte.